24/01/2011

No mos fareu catalans!

2 min

Aquest del títol és un vell crit de guerra de l'extrema dreta valenciana, els anomenats blaveros, coneguts per la seva fòbia anticatalana. Els seus homòlegs mallorquins, que últimament remenen la cua amb satisfacció perquè el renovat PP illenc recull explícitament en el seu discurs algunes de les seves reivindicacions històriques, en tenen una versió pròpia que diu: Antes moros que catalans! , més potent encara perquè té la virtut d'insultar dos col·lectius amb una sola frase.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

No mos fareu catalans! és el títol d'un llibre molt interessant que va publicar ja fa uns anys el company Albert Balanzà, que oferia una explicació minuciosa i perfectament detallada de la història i la idiosincràsia d'aquesta mena de moviments.

El llibre d'en Balanzà m'ha vingut al cap en sentir la notícia que un grup d'aquests personatges (encapçalats, com no podia ser altrament, pel recalcitrant Juan García Sentandreu) havien intentat agredir Joan Laporta a València, on s'havia desplaçat per celebrar-hi un acte polític. Un altre dia ja parlarem del fet, que a mi em sembla un error tàctic rotund (si Esquerra mai ha pintat res a l'espai electoral valencià, tret de fragmentar estèrilment el vot catalanista que hauria d'haver sabut recollir el Bloc, amb la concurrència de Solidaritat el problema no farà més que duplicar-se), però de moment el que cal és lamentar el deplorable incident viscut per Laporta i dir ben alt que ja n'hi ha prou d'aquest color.

I ja n'hi ha prou perquè, a més de la seva obsessió xenòfoba contra Catalunya i tot el que hi té veure, i del gust per la violència física i verbal, l'altra cosa que tots aquests grupuscles tenen en comú és la total impunitat amb què acostumen a actuar. Impunitat policial, ja que les forces de l'ordre públic solen tractar-los amb una permissivitat intolerable, i impunitat policial, a la vista de la indulgència que se'ls dispensa als tribunals en les molt comptades ocasions que s'hi veuen obligats a comparèixer. Ara li ha tocat el rebre a Joan Laporta, però fa un parell de mesos un escamot de deu o dotze fantasmes de l'associació España 2000, liderats pel conegut ultra José Luis Roberto, van irrompre al bar Terra, del barri de Benimaclet, i es van dedicar a amenaçar, insultar i intimidar els cambrers i la clientela. Quan hi van arribar els agents de la policia local i els antidisturbis, alertats per un dels cambrers, es van limitar a saludar amicalment el tal Roberto i els seus goril·les i a deixar-los marxar amb un somriure de camaraderia. Però a alguns dels agredits o dels testimonis dels fets sí que els van demanar la documentació. Pot semblar al·lucinant, però el joc acostuma a anar així.

Hi haurà qui encara digui que qui no vulgui pols que no vagi a l'era, però això equival a renunciar al fonament de la democràcia, que és la llibertat de pensament i d'expressió. Prou impunitat i que policia i jutges facin la feina que els toca amb aquesta fauna tan pintoresca com socialment tòxica.

stats