No podia ser d'(una) altra manera
Com que en castellà no existeix un otro ni una otra , caiem en la ultracorrecció de reforçar de manera sistemàtica altre amb un , ignorant que en català l'absència o presència d'aquest reforç expressa subtils matisos. No és pas el mateix altra vegada que una altra vegada ni altre remei que un altre remei .
Són formes que jo puc fer servir. En canvi, no diria mai d'altra manera , tot i que també és correcte i no vol dir el mateix que d'una altra manera .
Vol dir si no / si no fos així / en cas contrari . "N'estic segur. D'altra manera, no ho hauria dit". Jo, insisteixo, no ho diria però els diccionaris, que tenen més arrels geogràfiques i històriques, són unànimes abonant-ho.
Sí que dic "Si així no m'entens, t'ho diré d'una altra manera", una frase en què d'altra manera seria un flagrant castellanisme.
En tots dos casos podem utilitzar altrament , una forma més pròpia de la llengua escrita que tant pot fer de conjunció igual que d'altra manera , "Fem-ho ara, altrament serà massa tard", com d'adverbi igual que d'una altra manera, "Fem-ho altrament".
El cas més dubtós el planteja una expressió que surt a tot arreu: com no podia ser d'(una) altra manera . És cert que ens la podem estalviar canviant-la per com ja es veia venir , com tothom esperava , com calia (era d') esperar , etc.
Però és difícil veure-hi un castellanisme quan el francès té comme il ne pouvait en être autrement i l'anglès as it could not be otherwise . En tot cas, hauríem de decidir si una hi va o no. Jo diria que sí però no goso ser taxatiu.
