“No se preocupe, Arias, todo irá muy bien en España”

22 DE NOVEMBRE DE 1975. Avui fa exactament un mes, el 22 d’octubre, que van despatxar per última vegada un Franco ja molt malalt i Carlos Arias Navarro. Explica Darío Vidal al Tele/eXprés que Franco, en veure el president del govern tan afectat pels esdeveniments, li va dir, somrient: “ No se preocupe, Arias, todo irá muy bien en España ”.

I, de moment, dos dies després de la seva mort, tot marxa segons el pla que Franco havia dissenyat. Espanya, des d’aquest migdia, ja té nou rei, i no és el que pertocava per tradició dinàstica (Don Joan de Borbó), sinó el que el dictador havia triat des de petit perquè el succeís. Joan Carles I, amb cara d’espantat i amb la mà dreta sobre els Evangelis que aguantava el president de les Corts, ha jurat lleialtat “ a los principios que informan el Movimiento Nacional ”. Rodríguez Valcárcel l’ha advertit: “ Si así lo hiciéreis, que Dios os lo premie. Si no, que os lo demande ”. L’acte s’havia acordat que acabés amb Valcárcel proclamant: “ Desde la emoción en el recuerdo a Franco, nueva era: ¡viva el Rey!, ¡viva España! ” Però a l’hora de la veritat, “ nueva era ” no s’ha acabat pronunciant.

El Diario de Barcelona ha aparegut aquest matí als quioscos, amb un editorial valent: “La calle está deseando amar la libertad ”. No serà aquesta, precisament, la paraula més pronunciada per Joan Carles I, en el seu discurs a les Corts. Guanya “ español ”, que diu 12 vegades, España (10), pueblo (10), deber (8), servicio (6) i Franco (5). José Oneto, a La Vanguardia, defineix el primer missatge del rei com a “ equilibrado y oportunista ” i Wifredo Espina a El Correo Catalán hi coincideix: “ No hará felices ni a los inmovilistas ni a los partidarios de la ruptura ”. Els optimistes s’aferren, però, a tres sintagmes que ha dit Joan Carles I: “ concordia nacional ”, “ perfeccionamientos profundos ” i “ diversidad de pueblos ”. Sobre aquests tres conceptes, diuen, el rei edificarà una nova Espanya. En un article d’opinió a El Correo, Miquel Roca i Junyent sembla que no ho acabi de veure clar: “ El pueblo seguirá irreversiblemente en su proceso hacia el cambio y no dudará en ignorar el lenguaje confuso de los que pretendieran reconducir su voluntad de cambio hacia inoperantes continuismos ”.

És un dia de molta agitació a Madrid. Hi ha més de 3.500 militars i policies al carrer. Avui, bars, restaurants i cafeteries, si volen, ja poden obrir. Clubs i barres americanes, però, ho tenen estrictament prohibit fins demà a les tres de la tarda. Franco encara està de cos present. Entre els milers d’espanyols que fan cua per veure’l, Porfirio Aracil Esteban, 80 anys, exsoldat franquista, un home solter que viu amb la seva germana: “Cuando llegó ante los restos mortales de Franco, después de varias horas de espera, levantó el brazo en señal de saludo y se desplomó al suelo. Su cansado corazón, sometido a esfuerzo, no resistió la emoción del momento ”. Españoles, Porfirio ha muerto.