Publicitat
Publicitat

No són ningú

NOTÍCIES. Es tanca una bona setmana per als partidaris del referèndum. La llista de bones notícies no és precisament curta. Primera: malgrat tots els intents de desestablització, el govern català i la majoria que li dona suport apareixen perfectament alineats. Segona: les declaracions de Junqueras, Puigdemont i Romeva sobre alguns aspectes tècnics del referèndum demostren que els deures s’estan fent bé, i que hi ha -de moment- respostes per a cada nou interrogant. Tercera: el bloc unionista comença a dividir-se entre els que encara mantenen que “el referèndum no es farà” i els que, com Inés Arrimadas, comencen a témer que l’Estat no podrà evitar-lo, i que el que tocarà és intentar desprestigiar-lo i boicotejar-lo. Quarta: la portada de Politico, un dels mitjans europeus de més influència, presenta una Catalunya acollidora i respectuosa amb la identitat dels nouvinguts. I cinquena: l’espai dels comuns cada cop té més problemes per mantenir estàlvia la seva neutralitat. Les rellevants declaracions del pare espiritual del projecte, Jordi Borja, són molt significatives en aquest sentit. A Barcelona, només la forta resistència de la vella guàrdia d’ICV impedeix que Ada Colau faci el pas definitiu cap al suport -amb entusiasme o sense- a la consulta de l’1 d’octubre.

MOSSOS. Hi ha altres notícies que afavoreixen el sobiranisme, però que no són gens bones. El boicot del govern espanyol als Mossos d’Esquadra suposa una mostra de nerviosisme que frega la desesperació. En plena alerta terrorista, que el ministeri de l’Interior integri l’Ertzaintza a l’Europol i en deixi fora la policia catalana, obeint lògiques de partit i d’intercanvi de favors, és una irresponsabilitat difícil de qualificar. Divendres vam saber també que el ministeri d’Hisenda vetava la convocatòria de 500 nous aspirants a mosso. És una demostració palmària que el govern de Rajoy tracta el govern català com un enemic. I aquest és el seu drama: a partir d’ara, tot el que faci Madrid per escanyar Puigdemont i Junqueras perjudicarà el conjunt de la població catalana, els independentistes i els que no ho són, tots els contribuents, que tenen tot el dret a exigir que els seus governants els protegeixin i no els utilitzin per a les seves batusses.

PARTICIPACIÓ. Quan es diu que més del 70% de la població catalana vol el referèndum, no s’està parlant només de democràcia. S’està dient que la majoria s’identifica amb un subjecte polític amb dret a decidir el seu futur -incloent-hi, esclar, un futur compartit amb Espanya-. L’alcalde socialista de Terrassa ha dit: “No soc ningú per dir a la gent que no voti”, i aquesta veritat tan simple s’anirà imposant arreu, sobretot quan la logística del referèndum vagi prenent forma; les dades de l’enquesta que publica avui l’ARA demostren que ja existeix una majoria prou sòlida disposada a no fer cas de les amenaces, i anar a votar o no, o quedar-se a casa, però per decisió pròpia, en tot cas, perquè Rajoy no és ningú per dir als catalans que no poden votar, i en això, sortosament, gairebé tots hi estem d’acord.

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT