28/11/2011

No tots els deures es fan a l'últim minut

1 min

Tots els que hem fet deures a última hora sabem que sovint te'n surts, però també tenim clar quan hem fracassat: quan hem guardat per a l'últim minut una feina que necessitava dies, i no minuts. Les coses que necessiten inspiració a vegades surten sota pressió, contra rellotge, fins i tot milloren amb la pressa. Les que requereixen planificació i temps es neguen a donar la raó als reis de la improvisació, als que s'han tret carreres estudiant a l'hora del pati. En això del canvi climàtic la feina feta el 1992, tot i arribar tard, donava marge de maniobra, perquè posava deures a llarg termini. Fins i tot va ser fàcil cert consens sobre el diagnòstic. Però els anys passen, i han anat portant desacords econòmics i polítics, o sigui totals. Si no consensuem qui comença i qui paga no hi ha res a fer. Avui encetem Durban i d'aquí mig any Rio + 20 amb la certesa que l'acord necessari no arribarà. I que la crisi és un gran obstacle que fa que els governs tinguin "altres prioritats". És realment bèstia que hi pugui haver prioritats més prioritàries que salvar el planeta, però és com quan pensem que ja abandonarem demà els vicis personals que ens treuen anys de vida. Segur que quan la cosa estigui fatal, un govern global es posarà d'acord. Si ho fan massa tard n'hi hauria per matar-los, i a sobre no es podrà ni fer, perquè els finals tenen això, que acaben amb tot.

stats