És temps de festes populars i a l'ARA Balears ho celebram amb un dossier dedicat a Sant Antoni. El gener, quan encara no ens hem recuperat dels excessos del cap d’any, arriba el patró dels animals i, tot seguit, Sant Sebastià. D’uns anys ençà, les festes mouen una vertadera gernació; com més autèntica i arrelada a les tradicions sigui la celebració, més interès genera i més gent desplaça. Podríem parlar també de Sant Joan, dels Moros i Cristians i d’altres. És el mateix fenomen, amb diferent temperatura. En tot cas, potser alguns ja hi heu nascut, amb les gloses, les xeremies, els dimonis o els foguerons al cos, però d’altres som d’una generació que ens movia més la 'verbena' o el Selva Rock, els bars, les festes a la platja o les discoteques. Segurament volíem ser més ‘internacionals’ i ens semblava que havíem de seguir els 'hippies' i tenir el nostre Woodstock particular tombats al terra del camp de futbol de Selva. Llavors anàvem de festa. També ara n’hi ha molts que van de festa, segurament massa. Fins i tot podria afirmar que n’hi ha més que van de festa que no els que la viuen. I els que la viuen, la senten i la fan saben que no s’assembla gens anar de festa a fer la festa. Els qui fan la festa no en són espectadors, com a les pàgines dedicades a Sant Antoni se n’encarrega de recordar-nos Jaume Cabrer. Aquest mestre jubilat i estudiós de la celebració de Sant Antoni a Artà sosté les paraules del pare Rafel Ginard quan deia que una festa popular rebutja l’espectador. Perquè amb la festa popular s’hi ha de créixer o no se n’entén res o quasi res. O almanco t’hi has d’integrar per captar els sentiments i el perquè de tot plegat. Anau a fer festa, no aneu només de festa.
