17/09/2012

No es tracta de vèncer sinó de convèncer

2 min

Torna a circular una frase brillant de Gandhi: "Primer t'ignoren. Més tard se'n riuen de tu. Després t'ataquen. I finalment guanyes". Entenc que la cita agradi aquests dies, però convé moderar l'eufòria i quedar-nos de moment amb la veritat de la primera part. Abans de sortir-te'n sempre t'ignoren, se'n riuen i t'ataquen, però això no és cap garantia que te'n surtis. I encara menys si ho dónes per fet. Aquest procés tan incipient cap a l'estat propi rep simultàniament menyspreus, burles i atacs, en efecte. I només podrà continuar si hi contraposem paciència, prudència, intel·ligència, serenitat i una mirada decidida cap endavant, que no es deixi distreure. Cal que aparquem el risc de l'actitud desafiadora o burleta que ens fa semblar prepotents, perquè és veritat que serà molt difícil. Dissabte vaig patir en directe alguns arguments elementals que ens cauen a sobre. El discurs de la por, disfressat de racionalitat, quan la por és clarament una emoció. La desqualificació de la majoria democràtica: sí, sou molts, però esteu enganyats. I un pretès paternalisme que frega l'extorsió. El de qui et diu que pateix per tu, per les desgràcies que ell mateix procurarà que visquis si no fas bondat. Viurem sotmesos a campanyes per dividir-nos de gent que alhora fingirà estar preocupada per la cohesió. Irresponsabilitats que seria tan irresponsable contestar com ignorar. No podem caure en el parany de menystenir les dificultats. Perquè sí que cal cohesió, ampliar majories, no entrar en cap dinàmica de provocacions. En un procés democràtic, tranquil i pacífic no es tracta de vèncer sinó de convèncer. No és l'hora d'herois que vulguin presumir de ser els més valents, sinó de generositat per aparcar els egos i controlar els temps al servei d'un projecte col·lectiu seductor.

stats