Nomenclatura ministerial
Drets Socials i Agenda 20/30. Transició Ecològica i Repte Demogràfic. Transport, Mobilitat i Agenda Urbana. Seguretat Social, Inclusió i Migracions. Aquests són els noms d’alguns ministeris del govern espanyol que s’estrenarà dimarts. Acostumats a la nomenclatura habitual sorprèn tanta floritura. Però ja hem anat aprenent que en política sovint es gasta més energia en la marca que en l’acció.
En el seu primer govern, Sánchez va buscar l’impacte en les persones: un govern paritari i amb cares noves que contrastava amb la rigidesa burocràtica i casposa de l’últim equip de Rajoy. I certament va produir una efecte d’alleujament, que es va apagar a la primera pujada. La política d’impacte publicitari té un enemic insalvable: la crua realitat. Ara l’originalitat està en el nom dels ministeris, a risc de provocar una certa sensació de guirigall. Buscant-hi la part positiva, que el repte demogràfic adquireixi prioritat en el rànquing de problemes, o que la immigració s’associï a seguretat social i inclusió (quan acostumava a estar a Interior) o que l’agenda urbana sigui reconeguda com a prioritària, són bones notícies.
Poques coses com la demografia diuen tant de la salut d’una societat: malament rai quan el nombre de morts supera el dels que neixen. La qüestió demogràfica interpel·la prioritats bàsiques: l’edat d’emancipació, l’habitatge, la precarietat laboral, la formació, l’atenció a les persones, les bases essencials del benestar. Passar migracions a Seguretat Social és reconèixer l’elemental: que és un problema de dignitat i drets de les persones i no d’ordre públic. En fi, les ciutats estan destinades a ser subjecte polític de futur, en la mesura que hi ha problemes de cura i reconeixement de les persones que només es poden afrontar a aquesta escala.
Tanmateix, he trobat a faltar un ministeri que portés incorporat “de negociació, de desjudicialització i de la qüestió catalana”. Sánchez ho ha plantejat com a prioritat del seu mandat, però sembla que no serveix per donar llustre a cap cartera. Sobre el que és incòmode, millor silenci. ¿Hem d’entendre, però, que és exclusiva de presidència? Que sigui per bé.
