Nostàlgia del vaporetto i la feina en comú

AVUI ENYOR VENÈCIA. Aquests dies s'hi inaugura la Biennale, l'encontre d'art contemporani més veterà i glamurós, i els Giardini estan plens a vessar de periodistes i amants de l'art vinguts d'arreu del món. Hi ha països que participen en la secció oficial de la mostra i d'altres que ho fan en els esdeveniments col·laterals, cada cop més nombrosos. No hi ha temps de veure-ho tot, però cadascú selecciona el que d'entrada li ve més de gust o es dedica a passejar per la ciutat, o agafar els estibats vaporettos per explorar el que hi ha de nou i de vell en l'art d'avui mateix. Des de fa unes quantes edicions, Catalunya hi participa amb un pavelló a l'apartat col·lateral que presenta, com ens explica avui Antoni Ribas a Cultura, una contundent instal·lació de Francesc Torres sobre l'atur a Espanya. En principi hi havien de ser també les Illes, que varen compartir pavelló en la passada biennal d'arquitectura, quan encara eren membres de l'Institut Ramon Llull. Curiosament en formaven part també quan es va convocar el concurs per l'exposició d'art que ara s'inaugura, però el mes de desembre passat van decidir deixar el Llull i tornar a anar-hi en solitari, no fos cosa que algú es pensàs que les Illes tenien alguna cosa a veure amb l'àmbit cultural català. Llàstima. La projecció internacional de la cultura és bona per als artistes del país i per a la promoció de Balears com una destinació culta i interessant per les arts. I, a la llarga, Venècia té més repercussió quant a imatge que qualsevol exposició organitzada en paral·lel a una fira turística.