Noves eines per a l'estabilitat econòmica a Europa

Enmig de tota la incertesa política i les turbulències del mercat que sembla que s'han situat inexorablement a la zona euro, fa uns dies va aparèixer un raig d'esperança. Estem assistint al final feliç de tot un any de negociacions sobre una proposta de la Comissió Europea que inclou sis noves peces legislatives. Es tracta d'un paquet normatiu que reconfigurarà la governança econòmica de la Unió i, més concretament, de la zona euro.

Quan aquesta legislació entri en vigor, abans que s'acabi aquest any, la Unió Europea disposarà d'un marc molt més sòlid per prevenir errors econòmics com els del passat.

Gràcies a aquesta normativa podrem vigilar les finances públiques dels estats membres, especialment el nivell del deute, amb més detall i de manera més preventiva que mai.

Dins el procediment anomenat Semestre Europeu, el primer semestre de cada any es farà un examen coordinat de les polítiques econòmiques i els pressupostos, abans que els aprovin els Parlaments dels estats.

Els pressupostos es formularan i es presentaran d'acord amb un marc comú ajustat a les millors normes internacionals, de manera que siguin més transparents tant per als ciutadans com per als responsables polítics.

L'estudi de les arrels de l'actual crisi del deute sobirà ens ha ensenyat lliçons importants. Per això ens centrarem especialment en els països les polítiques pressupostàries dels quals han posat en perill l'estabilitat, el creixement i l'ocupació, tant per a ells mateixos com per a Europa. Així evitarem en el futur crisis fiscals com la que hem hagut d'afrontar a Grècia.

Al mateix temps, a la Unió Europea considerarem de manera més general la situació macroeconòmica de cada país i ens fixarem especialment en els signes primerencs de possibles desequilibris que puguin perjudicar la competitivitat i amenaçar la salut econòmica a llarg termini.

Així, per exemple, quan detectem símptomes de bombolla immobiliària, de feblesa al sector bancari o de patrons desequilibrats de comerç i inversió, podrem actuar de seguida per ajudar a resoldre la qüestió a escala estatal abans que esdevingui un problema per a tot Europa. Així evitarem els profunds desequilibris que han patit països com ara Irlanda o Espanya.

Si el criteri preventiu no funcionés i els estats membres de la UE no complissin les seves obligacions en virtut de la nova legislació, podríem actuar per corregir la situació, de manera que els països que acumulessin nivells de deute insostenibles pel fet d'haver incorregut en dèficits pressupostaris excessius haurien de prendre mesures per tal de recuperar l'equilibri amb uns objectius i uns terminis clars.

El mateix es farà amb els països amb uns desequilibris macroeconòmics que posin en perill l'economia europea.

Als països de la zona euro, i en el cas extrem que un estat membre posi en perill la moneda única pel fet de no tenir en compte aquestes advertències i recomanacions, la Comissió Europea les podrà fer complir de manera més decidida, proposant abans sancions financeres que s'imposaran automàticament, a menys que la majoria dels estats membres de la zona euro en rebutgin la proposta.

Un cop més aprenent del passat, la nova normativa permetrà que s'imposin multes importants a qualsevol govern que intenti enganyar els seus socis presentant estadístiques falses.

Tot això es farà de manera més democràtica i transparent, a instàncies del Parlament Europeu, que ha exercit un paper enèrgic i constructiu en les negociacions.

Ja no hi haurà debats a porta tancada entre ministres que encobreixen educadament les fallades dels seus col·legues.

Quan la ineptitud o la imprudència del govern d'un país de la Unió Europea concret posi en perill l'ocupació i els estalvis dels seus ciutadans, aquests ciutadans, a través dels seus representants al Parlament Europeu, podran demanar responsabilitats en públic al govern. No hi ha res de més just en una Unió Europea basada en la solidaritat i l'exercici de treballar en comú la sobirania.

A través de totes aquestes iniciatives hem conferit un poder real a la governança econòmica de la Unió Europea.

Quin efecte tindrà aquest nou poder? S'ha de reconèixer que el paquet de sis mesures no és cap panacea. Per si mateix no ens traurà de la crisi, si bé serà una ajuda; tampoc podrà garantir al cent per cent que mai no hi hagi una altra crisi.

Aquest paquet de mesures el que fa és insistir en el fet que els estats membres, especialment els de la zona euro, han d'estar a l'altura d'una obligació que van assumir lliurement però que massa sovint han menyspreat. Segons el Tractat de la UE, aquesta obligació és la d'haver de considerar "les seves polítiques econòmiques com una qüestió d'interès comú".

Aquesta és la lliçó essencial de la crisi.

Perquè si les coses van malament, la manera com Irlanda reguli els seus bancs té una incidència notable en l'ocupació al Regne Unit. La política fiscal de Grècia repercuteix profundament en l'estabilitat financera de França. La lentitud de les reformes a Portugal té conseqüències en el creixement espanyol. I si les coses es posen realment malament, l'impacte el nota cada contribuent europeu i hi ha massa treballadors europeus que poden veure perillar els seus mitjans de subsistència, i no a causa del seu govern sinó dels d'altres.

Aquesta legislació obliga els governs a assumir les responsabilitats que implica el fet de pertànyer a la Unió Europea i a una unió econòmica i monetària. Obliga els governs a una política fiscal prudent que pensi en una prosperitat a llarg termini i no en les pròximes eleccions. Els fa centrar-se en l'estabilitat econòmica, el creixement sostenible i l'ocupació de qualitat, i també els obliga a prendre's els deures europeus tan seriosament com els nacionals.