Nuvoleu, nuvoleu, que el món s'acaba

Aquesta tarda a les 19 h, a la Biblioteca Jaume Fuster, es presentarà en societat Nuvol.com, un nou diari digital sobre cultura que neix de l'impuls visionari del crític, escriptor, cronista, editor i home orquestra que és Bernat Puigtobella. És una excel·lent notícia l'aparició d'una publicació d'aquestes característiques, i encara més perquè, com era d'esperar, el gran Puigtobella no s'hi posa per poc: el seu núvol té la vocació de ser tan ampli com sigui possible, i per això, tal com ell mateix explica, el diari "es nodrirà de les aportacions de moltes persones que ja fan coses a la xarxa a títol individual, sigui a través d'un blog o d'un compte de Twitter, sigui en newsletters o en plataformes col·lectives o a Facebook". "I ho farà amb l'objectiu d'aplegar i filtrar amb criteri tots aquests esforços per sumar una massa crítica important".

"Corregir i augmentar: això és la cultura", va escriure Joan Fuster en un dels seus aforismes més recordats. Però en temps 2.0, també podem reformular el dictum fusterià amb les paraules que acabem de citar: "Aplegar i filtrar amb criteri: això és la cultura". Els que, per una cosa o per l'altra, ens hi dediquem, a això de la cultura, sovint ens lamentem de l'escassetat de plataformes de referència que reuneixin informació de qualitat i un plantejament crític plural i rigorós, i també ens queixem -els de la cultura ens queixem molt- de la dispersió, la fragmentarietat i la freqüent arbitrarietat -cadascú per allà on l'enfila- dels continguts que podem trobar a internet. Benvinguda sigui, doncs, una iniciativa com Nuvol.com, que es proposa pal·liar aquestes mancances i que, per a més alegria, i una altra vegada en paraules del seu creador, "no es postula com una publicació victimista ni neuròtica ni rondinaire ni partidista" (és un descans), "sinó com un diari de gent oberta, independent, observadora, catalanament desacomplexada i amb ganes de divertir-se". Divertir-se, això sí que seria una novetat. I encara afegeix, en Puigtobella: "Volem viure en una Catalunya habitable i inevitable". Déu li'n do glòria, doncs.

Com deia fa poc Vicent Sanchis en un article, el núvol d'en Puigtobella (i altres felices experiències periodístiques online , com les entrevistes diàries de 365d365e.com, d'Oriol i Carles Rodríguez, o la refrescant revista futbolera Panenka.org, que compta, entre d'altres, amb els bons oficis de Toni Padilla) formen part d'un gran moment de "novíssim periodisme que salta crisi i llàgrimes, que reprèn el bon ofici". Nuvol.com, a més, ho fa apostant per la cultura i per la llengua catalana, cosa que li confereix doble o triple mèrit. Aquesta tarda podeu anar a celebrar-ho a la Jaume Fuster, i si no us va bé, cada dia al vostre ordinador, que és el que realment importa. Al cap i a la fi, d'acord amb una filosofada nuvolera, "a força de condensar-nos, els catalans ens anem convertint en un fenomen gairebé meteorològic, un gran núvol sense estat però també sense fronteres". Amén!