Coordinadores D'ongd Comarques Gironines, Alt Maresme I Lleida Dalmau Pedró Barcelona Jordi Bufurull Gallego Barcelona Mariona Blay Barcelona Anna Maria Colomer Duran Taradell
18/01/2011

La 'perifèria' de les ONGD Actuacions de la grua municipal de Barcelona Espanya Independent Pla regulador de terrasses a Barcelona Aturar la desertització

3 min
ONG, Barcelona

En referència a l'article "Les ONG temen ara la retallada pública" , publicat a l'ARA, voldríem puntualitzar els següents punts: -No ens sembla lícit parlar de les "entitats solidàries catalanes" si les fonts són un nombre reduït d'entitats amb seu a Barcelona i amb grans pressupostos.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

-Ens preocupa el tractament que es fa de la figura del voluntariat com un objecte per resoldre els inconvenients derivats de les retallades i no pas com un subjecte essencial en el sector de les ONG.

-Els pressupostos en cooperació són autèntics índexs de qualitat democràtica i, en aquest sentit, com ha passat en l'àmbit estatal, també el govern català sembla disposat a llimar la seva qualitat democràtica.

-Les mal anomenades entitats petites , sovint de caràcter local i amb baixos pressupostos, han de ser considerades grans entitats partint de la seva dimensió social. Són organitzacions profundament ancorades al seu territori i amb una base social activa, compromesa i transformadora.

-Com en qualsevol altre àmbit, el de les ONG requereix amplitud de mires si es vol abastar la riquesa del teixit associatiu. La mal anomenada perifèria segurament té moltes coses a dir en un moment de vaques magres en què el món de la cooperació i la solidaritat s'ha de reinventar.

Ara que estem en període preelectoral, voldria denunciar algunes actuacions de la grua municipal.

Pel que sé de comentaris d'altra gent, i per haver-ho patit recentment en primera persona, constato que els agents poden emportar-se qualsevol vehicle que estigui mal aparcat .

No cal que estigui sobre la vorera, en un pas de zebra, a la sortida d'un gual o davant dels contenidors de la brossa, dificultant el pas en un carrer estret o envaint un espai per a vianants. N'hi ha prou que estigui simplement mal aparcat.

Quan això passa, els agents de la grua tenen l'opció d'emportar-se el vehicle amb total impunitat i sense més explicacions.

Això em va passar el dia 12. Anàvem a casa d'un amic que viu al carrer de Llançà. A les dues del migdia tots els espais d'aparcament (àrea verda) de l'avinguda de Roma estaven plens. Vaig aparcar el cotxe a la cantonada de l'avinguda Roma (lateral mar) cantonada amb el carrer de Llançà (de circulació ascendent), justament davant de l'últim lloc de l'àrea verda. No obstaculitzava res ni envaïa cap espai. No podia molestar ningú, tenint en compte, a més, que es tracta d'un cotxe utilitari de poc més de tres metres. En menys d'una hora ja se l'havien endut.

Aznar, en part, té raó. L'estat de les autonomies a més d'innecessari és inviable a Espanya. L'invent del cafè per a tothom ha estat un fracàs. Ara Espanya, que ja s'ha fet gran gràcies a l'economia de Catalunya, té tot el dret d'independitzar-se de Catalunya, té tot el dret de deixar de dependre de la solidaritat catalana després d'haver agafat prou empenta a través de l'espoli fiscal dels darrers 70 anys.

Espanya pot desempallegar-se de Catalunya, que fa posar frenètics i indignats tants i tants espanyols. L'Espanya independent de Catalunya podrà seguir sent tan imperial com pugui i alhora no haurà d'aguantar el problema català . Nosaltres, els catalans ja ens espavilarem, com sempre, que ja som grandets.

Des que vaig muntar un negoci propi d'hosteleria he anat topant amb un munt d'obstacles per part de l'Ajuntament. Un dels més absurds és l'actual pla regulador de terrasses.

Pago més de mil euros anuals per poder disposar d'una petita terrassa i, tot i així, no la puc condicionar adequadament contra el fred.

A les Corts no està permès tenir cap tipus de mampara que protegeixi del vent, però sí que ho està en alguns carrers de l'Eixample com el carrer València o la Rambla de Catalunya.Tampoc no puc posar els para-sols de color negre, ni jardineres laterals, ni tarimes, ni més d'una estufa, coses que sí que podria fer a Sarrià-Sant Gervasi. Amb tanta limitació resulta complicadíssim fer d'aquest espai un lloc agradable.

Creia que l'administració ajudaria les persones que intenten tirar endavant un negoci i que creen llocs de treball. Amb tanta restricció només fa que fer-nos-ho encara més difícil.

stats