Olot: d'absurditat en absurditat

Es coneix com a absurd total el desenllaç que arriba després d'una competició en què l'objectiu és que l'última absurditat sigui sempre superior a l'anterior fins arribar a un punt en què ja no és possible més absurditat. Exemple? Els famosos semàfors d'Olot, aquells que l'Ajuntament va decidir apagar de nit per estalviar uns sis mil euros en la factura de l'electricitat.

Primera absurditat: ¿té sentit tenir encesos de nit uns semàfors que estan als afores de la ciutat? Esclar, és que la pregunta no és si té sentit apagar-los ara, sinó si tenia sentit haver-los posat on eren i tenir-los encesos 24 hores al dia.

Segona absurditat: criticar la mesura amb l'argument que sense semàfors augmentarien els accidents. Escolti, si a les cruïlles hi posen un stop, on és el problema? Ah, que la gent no s'hi aturarà? Llavors el tema no és que hi hagi semàfor o no, sinó que la gent no respecta els senyals. Per tant, som on érem: si tant li fotia una cosa com una altra perquè igualment hi hauria accidents, hem equivocat el debat.

Tercera absurditat: ahir a Olot va haver-hi un dissortat accident. Una nena va ser atropellada en un pas de vianants i va morir. A l'ajuntament li va faltar temps per sortir dient que anul·lava la decisió d'apagar els semàfors. Però, ens hem tornat bojos? Amb tot el condol per a la família de la nena, com no podia ser d'una altra manera, estem sumant pèsols i rodes de molí. La nena va ser atropellada en un pas de vianants sense semàfors en una altra zona de la ciutat. Què té a veure això amb el debat que ens ocupa? Per la mateixa regla de l'absurditat, potser el problema és que no hi havia un semàfor on sí que calia, que era on hi ha hagut aquest accident.

Quarta absurditat: aprofitar l'atropellament com a justificació per embeinar-te-la. Si creus que l'has cagat, rectifiques. I punt. És molt lleig usar una desgràcia per curar-se en salut.