11/08/2019

‘Open Arms’, un salvament contra la demagògia i la inacció

2 min

BarcelonaEls vaixells Open Arms i Viking Ocean estan deixant altre cop en evidència el fracàs d’Europa. Un fracàs que és alhora polític i de valors. L’acció humanitària de les ONG al Mediterrani per salvar nàufrags que fugen de la misèria o la guerra està posant de nou el focus en la incapacitat de la UE i dels estats que la formen -estats sotmesos a un letal renaixement del pitjor nacionalisme- per afrontar el problema dels refugiats i de la immigració. Des d’una falsa prudència que en realitat ha sigut temerària, en els últims anys han gestionat tan malament aquesta qüestió que han posat en perill la mateixa UE. Al final, l’únic que s’ha aconseguit és donar ales als discursos xenòfobs de la ultradreta, que ha aprofitat la manca de resposta coordinada per atiar els baixos instints amb una demagògia perillosa, que fins i tot ridiculitza i menysprea l’acció solidària de salvament i acollida. El tancament de fronteres i de mentalitats és avui una taca que s’escampa sense aturador, començant pel Brexit i acabant per l’auge de Salvini.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

De fet, el nou rei d’aquest populisme antieuropeu i antiimmigració és el líder de la Lliga i ministre de l’Interior d’un govern italià que ell mateix ara es disposa a fer caure amb l’objectiu de guanyar unes noves eleccions. Gràcies precisament als seus missatges simplistes i alarmistes, que converteixen els refugiats i immigrants en boc expiatori dels mals d’Itàlia, les enquestes li auguren l’èxit electoral en un país ja adobat pel berlusconisme. El mateix han fet en els últims anys personatges com Le Pen a França o Orbán a Hongria, mentre que, en canvi, a Alemanya la cancellera Merkel va començar precisament el seu declivi polític després de fer un gran gest d’acollida a l’inici de la crisi dels refugiats sirians. Aquest cap de setmana Salvini, en un més dels seus comentaris frívols i insultants, ha arribat a suggerir que l’ Open Arms porti els rescatats -ara mateix hi ha 160 persones en condicions difícils a bord del vaixell- a Eivissa “perquè es diverteixin”, un comentari lamentable.

Davant de tanta demagògia, constatar que no és viable una política de portes totalment obertes a Europa no hauria d’impedir denunciar la incapacitat política de la UE en aquests últims anys per consensuar cap mena de resposta. Mai es van complir les quotes aprovades el 2015 en plena crisi migratòria, que ja resultaven migrades i que han passat a la història. L’acord amb Turquia, a qui es va pagar per externalitzar el problema, ha sigut una autèntica vergonya per la nefasta gestió que n’ha fet Ankara. De nou, només Salvini se n’ha sortit: anant de dur, ha aconseguit que les arribades a Itàlia l’any passat només representessin el 20% del total de persones que travessen la Mediterrània. Espanya en va rebre el 50%.

La decisió de l’ Open Arms i del Viking Ocean -araamb 251 migrants a bord- de desafiar la prohibició de rescatar nàufrags i exigir un port per desembarcar-los té un caràcter testimonial i de denúncia. Tant de bo serveixi per fer reaccionar l’opinió pública i els estats, i desemmascarar la demagògia de tots els Salvini.

stats