PAU CARRIÓ

AVUI EM LLEVARÉ a l'hora de sempre, cap a les vuit, que és quan sona el despertador. L'esmorzar el faig a casa. Una dutxa i cap al Lliure en moto. Allà m'espera una mica de despatx, així que contestaré el correu, revisaré les peticions i els projectes que rebem i, de tant en tant, trauré el cap en uns càstings que s'estan fent d'una obra que s'estrenarà la temporada vinent, L'onada . Com que el restaurant del meu germà queda a prop del teatre, suposo que hi aniré a dinar. Es diu Gat Blau: tota la primera matèria és quilòmetre zero i la carn és boníssima, el recomano a tothom. Després tornaré a la feina a fer una mica més de despatx i planificar les gires de l'any vinent i, en acabar, intentaré passar per casa abans de marxar a La Seca, on avui s'estrenarà l'espectacle Cartes des de Tahrir , que vaig dirigir dins del cicle Cartes Lliures del Teatre Lliure. A casa és possible que em dutxi i em canviï de camisa, un costum que tinc quan vaig d'estrena i que ara, que fa tanta calor, ve molt de gust. Abans de la funció he quedat amb els actors per repassar quatre coses i, sobretot, fer una mica el burro i relaxar-nos una mica. Però una vegada comenci l'espectacle, no sé què faré: si em quedaré a dins o el seguiré des de fora. Segurament des de fora, tot i que no sortiré pas del teatre: necessito ser-hi prou a prop per poder seguir la funció. Al cap d'una hora tocada (l'espectacle és un coet, passa volant) aniré a sopar amb els actors i donaré el dia per acabat. I no crec que allargui gaire la nit, perquè demà al matí haig d'anar a treballar i m'hauré d'aixecar ben d'hora.