POL LÓPEZ

ÉS COM SI TINGUÉS un despertador a dins. No puc dormir fins més enllà de quarts de nou. Avui, doncs, em llevaré a l'hora de sempre i amb els nervis de la representació de Cartes des de Tahrir [funció única, al Lliure de Montjuïc] a sobre. Després d'esmorzar, repassaré el guió i tots els canvis que vam parlar ahir, en l'últim assaig. Hem fet pocs assajos tot l'equip junt i hem treballat el text molt a casa. La preparació de l'obra m'ha permès llegir molts testimonis de la revolta egípcia i fer-me'n una idea molt més clara. Després del repàs, dinaré alguna cosa a casa i intentaré dormir una mica. Per ajudar-me a agafar el son llegiré unes quantes pàgines de La naturaleza humana , de Jesús Mosterín, un llibre que recomano moltíssim però que, al mateix temps, m'ajuda a dormir. La migdiada serà curta, perquè vull arribar aviat al teatre. Sóc molt puntual. Durant l'estona que tindrem abans de sortir a l'escenari, repassarem tots els detalls i vull proposar als companys que, com a crit d'ànim, repetim tots junts la frase: "El gas ve cap aquí". M'agrada perquè és el que va tuitejar un dels manifestants a la plaça Tahrir després de sentir-ho dir a un oficial de la policia. És un missatge que alerta del llançament de gas lacrimogen i mostra la resistència dels manifestants. L'obra dura una horeta i, quan acabi, m'agradarà parlar-ne amb tothom que tingui ganes de debat. Suposo que després soparem al restaurat del Lliure i potser farem una copa. Però no vull anar a dormir tard que demà actuo en una altra funció.