L’EDITORIAL

El PP deixa en evidència la politització judicial

El govern espanyol va vendre l’aplicació del 155 com un retorn a l’estat de dret, però cada vegada és més evident que l’estat de dret té un greu problema a Espanya amb el PP. Dissabte la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va treure pit, en un discurs carregat de visceralitat i impropi d’un governant, d’haver “escapçat” els dos principals partits independentistes, ERC i el PDECat. I ahir Mariano Rajoy es va declarar responsable d’haver provocat l’exili de Puigdemont a Brussel·les. ¿No havíem quedat que la justícia és independent del poder executiu? ¿Com és que el PP s’atribueix l’empresonament i l’exili dels governants catalans? ¿On és en aquest cas la separació de poders que consagra la Constitució espanyola?

Aquest discurs del PP pot obeir a dos factors. El pot provocar la desesperació causada per les baixes expectatives que els atorguen les enquestes, que preveuen un enfonsament del partit de Rajoy i un transvasament massiu de votants populars cap a Ciutadans. Però també pot ser, i això seria pitjor, que estiguin dient la veritat, és a dir, assumint que la justícia espanyola no és independent i actua de forma coordinada amb els interessos del govern de torn.

Sigui el que sigui, el PP és l’únic responsable de la judicialització del Procés, ja que no ha volgut mai afrontar-lo políticament. És, com deia ahir Josep Ramoneda, una tendència creixent a Europa i els EUA, i “el germen de l’autoritarisme postdemocràtic”.

Però el PP no és l’únic que està fent servir un discurs ofensiu o irrespectuós amb l’adversari. Les paraules del socialista Josep Borrell parlant de la necessitat de “desinfectar” una societat catalana “malalta” mereixen també ser reprovades.

Per la seva banda, Ciutadans va apel·lar ahir als orígens andalusos dels votants, atiant així la divisió entre catalans d’origen i d’adopció. ¿És que Ciutadans no accepta el principi del catalanisme que afirma que Catalunya és un sol poble? ¿O ara resulta que els catalans han de votar en funció de la identitat i l’origen de cadascú i no del projecte polític que se’ls proposa? El desvergonyiment del PP i els discursos segregadors de Cs i PSC deixen en evidència el bloc del 155 i mostren què hi ha al darrere del que alguns volen presentar com el retorn a la “normalitat”. La seva normalitat, esclar.