El PP no pot pretendre ara que no té res a veure amb Matas
L'expresident balear Jaume Matas es va convertir ahir en el primer responsable polític de primera fila (tot un exministre d'Aznar) que paga pels excessos i la corrupció de l'època de la bombolla immobiliària amb una pena de presó. Els sis anys de condemna, però, ho són per un cas que es pot considerar menor dins de tot el sumari del cas Palma Arena, que consta de 26 peces separades (una de les quals és l'arxiconegut cas Urdangarin). El tribunal va dictar sentència ahir sobre l'estructura il·legal que es va muntar des de Presidència del Govern Balear per poder-li pagar factures per valor de mig milió d'euros a un periodista d' El Mundo , Antonio Alemany, que li escrivia els discursos a Matas (i que després el lloava des de les pàgines del seu diari).
Aquests diners es poden considerar peccata minuta si tenim en compte que l'origen de tota la investigació és un sobrecost de més de 60 milions d'euros en la construcció del velòdrom Palma Arena. Més enllà del cas, la lectura atenta de la sentència, i dels detalls de totes les investigacions sobre els casos de corrupció que es van produir a les illes Balears en el període 2003-2007, demostra que el clima d'impunitat que es va instal·lar en el govern Matas va superar tots els límits imaginables. No hi havia cap respecte per la legalitat, es pagaven quantitats astronòmiques a amics amb factures falses i, sorprenentment, ningú en cap moment va donar la veu d'alarma en el sentit que algun dia podien ser descoberts.
Matas és avui un autèntic ídol caigut del PP, com ho és el valencià Francisco Camps. Resulta incomprensible que el partit que els ha acollit a tots dos, i en bona mesura se n'ha aprofitat, fugi ara d'estudi i faci veure que no hi té res a veure. Mariano Rajoy hauria de donar explicacions i admetre que es va equivocar confiant en personatges com Matas, al qual fins i tot va arribar a posar com a model a seguir. La política, i més en plena crisi econòmica, està molt necessitada d'un gest com aquest.
