La nova llei del PP sobre el litoral: solució o amenaça?
El litoral català pateix una sobreexplotació urbanística des de fa dècades, a remolc d'una indústria turística no sempre respectuosa amb l'entorn i especialment a causa de la depredadora bombolla immobiliària dels últims anys. La llei de costes del 1988, després de gairebé un quart de segle, s'ha demostrat només parcialment efectiva: l'informe Auken de la UE, del 2009, denunciava el greu impacte de la urbanització extensiva que pateix Espanya. La frenada constructora ha suposat un punt i a part, però el problema no està resolt.
El ministre d'Agricultura i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, ha anunciat una nova llei que, pel poc que se'n sap, no va exactament en la línia de corregir la denúncia de la UE. D'una banda, es vol acabar amb situacions ambigües -per exemple, resoldre casos com els d'Empuriabrava i Santa Margarida, a l'Alt Empordà, per als quals pressiona CiU-, però de l'altra es parla d'allargar concessions en casos d'ocupacions de zones de protecció i, amb el pretext de la crisi, evitar enderrocs. Aquesta nova normativa, doncs, apunta cap al maquillatge de la permissivitat endèmica que posa en risc el patrimoni litoral, cabdal per al manteniment d'una oferta turística de qualitat, per a la preservació dels valors naturals -tant marítims com terrestres- i per a la bona gestió de recursos escassos com l'aigua. D'altra banda, el tarannà centralista de la normativa del 1988 no sembla en cap cas que hagi de ser corregit. Al contrari.
Per tot això, des de Catalunya caldria treballar en una llei pròpia que desenvolupés l'Estatut i que marqués definitivament, i de forma irreversible, un canvi de rumb. Caldria, a més, reprendre els treballs de detall iniciats amb els Plans Directors Urbanístics del Sistema Costaner del tripartit, que en una primera fase van preservar 23.500 hectàrees. I caldria plantejar si tot això és compatible amb un projecte com Eurovegas, que suposaria desvirtuar la protecció del delta del Llobregat.
