El PP valencià, l’alumne avantatjat en l’assignatura de la corrupció
El cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, ha confessat a la justícia que les campanyes del PP valencià es finançaven amb diners negres que pagaven empresaris a canvi d’obra pública. I que va ser el mateix Francisco Camps el que va decidir, després de conèixer Álvaro Pérez el Bigotes, que l’empresa Orange Market s’encarregués d’organitzar els actes del PP valencià. Aquesta confessió, que busca una rebaixa de la pena i el desbloqueig de diners retinguts a Suïssa per poder rescabalar els fons sostrets, representa l’epitafi polític de Camps i la constatació que el PP valencià es va convertir amb el temps en una immensa maquinària corrupta.
De fet, el judici que comença dilluns a Madrid sobre el finançament irregular del PP és només un dels múltiples casos de corrupció que esquitxen el PP valencià (recordem l’operació Taula, el cas Emarsa, el cas Brugal, el cas Fitur, el cas Fabra, etc.), però afecta un dels pilars bàsics de la democràcia: la concurrència en igualtat de condicions a les eleccions. Durant anys el PP valencià va gaudir d’un poder gairebé omnímode gràcies a un sistema electoral que dicta que amb un 50% dels vots tens el 100% del poder. I va utilitzar aquest poder per crear una xarxa clientelar amb empresaris que, a canvi de sucoses adjudicacions, pagaven comissions en B que servien per pagar els fastuosos actes del PP. Ara s’entén millor d’on sortien els diners per pagar els centenars d’autobusos que es mobilitzaven en les campanyes, la presència aclaparadora de propaganda electoral en tanques i cartells, els artistes i cantants contractats per amenitzar el públic, etc. Si a això s’hi afegeix el control absolut dels mitjans de comunicació, públics i privats, queda clar que la democràcia va ser greument adulterada al País Valencià durant lustres.
El PP valencià va ser un alumne avantatjat en l’art d’utilitzar en benefici propi els recursos de tots, però el nucli de la corrupció, tal com s’anirà veient aquest any en altres judicis, és a la seu de Génova. Fins ara els populars han intentat presentar-se com a víctimes en els casos Gürtel o Bárcenas, però els fets indiquen just el contrari: el PP va aprofitar totes aquestes empreses pantalla i els oficis de l’extresorer per finançar-se de manera il·legal. En una circumstància semblant, CDC es va autoliquidar. Què farà el PP?
