El PP i el victimisme
Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PP català, ha reconegut en una entrevista amb l’agència Efe que el seu partit pateix dificultats per tancar llistes electorals en una colla de municipis de Catalunya. Segons ella, aquesta circumstància és deguda “al procés sobiranista” i, més concretament, a la situació “de rebuig, exclusió i pressions” que pateixen els membres del seu partit després del 9-N. És un raonament tan vàlid com qualsevol altre, però se’ns acudeixen altres motius per explicar que el PP no tingui prou gent per acabar de tancar llistes a Catalunya, fet que òbviament ens turmenta.
José Ignacio Wert, ministre d’Educació i Cultura: “És clar que sí, volem espanyolitzar els nens catalans”. José Manuel García Margallo, ministre d’Exteriors: “Una Catalunya independent vagaria per l’espai exterior pels segles dels segles”. Jorge Fernández Díaz, ministre d’Interior: “Hi ha famílies a Catalunya que no s’han reunit per Nadal a causa del procés sobiranista”. María de los Llanos de Luna, delegada del govern espanyol a Catalunya, lliura un diploma a la División Azul i persegueix els autocars de manifestacions sobiranistes mentre posa la Guàrdia Civil al servei d’autocars feixistes. Enric Millo, portaveu del PP al Parlament: “El procés sobiranista té aires totalitaris”. José María Aznar, expresident del govern espanyol: “Abans es trencarà Catalunya que Espanya”. Mariano Rajoy, actual president del govern espanyol: “D’aquí un any les coses estaran més tranquil·les que avui; donem temps al temps”. Alícia Sánchez-Camacho, sobre les manifestacions feixistes d’un convidat del PP en un ple del Parlament: “És una anècdota”. El susdit Rajoy compareix de tant en tant a Barcelona per celebrar algun acte de partit, es cruspeix un suquet de peix i se’n va.
Són paraules i fets d’alts dirigents del PP d’aquesta mateixa legislatura. No hem volgut anar més enrere, ni buscar entre càrrecs inferiors, ni examinar els mitjans afins al partit que governa Espanya, ni encara menys ser exhaustius, perquè aleshores hauríem d’ocupar totes les pàgines del diari durant almenys un mes seguit. Però recordem aquesta mena d’efusions entranyables només per suggerir que, tal vegada, el fet que Alícia Sánchez-Camacho no acabi de trobar personal per completar les llistes del PP a Catalunya té més a veure amb el discurs i el comportament del seu propi partit que no pas amb el 9-N. No ho sé, jo si fos dirigent del PP hi reflexionaria una mica, a veure si en pogués treure l’entrellat. I, sobretot, intentaria no abusar d’aquesta manera barroera i penosa del recurs al victimisme. Entre d’altres coses, perquè és francament difícil resultar versemblant com a víctima quan ets (encara, de moment) el partit polític més poderós d’Espanya, que un dia sí l’altre també manega i rebrega al seu gust les institucions d’un suposat estat de dret. Si no els quadren les llistes catalanes facin-s’ho mirar, senyores i senyors del PP. No es pot anar contra un país i esperar que a canvi te’n donin les gràcies.
