El PSC i la candidatura de Carme Chacón per liderar el PSOE
El socialisme català va decidir en el congrés del mes de desembre que accentuaria el seu federalisme i replantejaria les relacions amb el PSOE de cara a tenir-hi una relació de tu a tu. El primer secretari, Pere Navarro, no ha amagat mai que la seva prioritat és que el PSC tingui més influència en el PSOE, i això comporta ser present en els òrgans de decisió federals. Des d'aquest punt de vista podria semblar que la candidatura de Carme Chacón a la secretaria general del PSOE no és més que la culminació d'aquesta estratègia. Quina millor manera d'influir en el PSOE que liderar-lo? Però el discurs de Chacón ahir a Olula del Río, Almeria, desmenteix aquesta hipòtesi. En cap moment va fer referència al federalisme, que en teoria és el fet diferencial del PSC respecte al PSOE, i, ben al contrari, va reivindicar un partit que "digui el mateix a tot arreu", parafrasejant Rubalcaba, tot i que amb "accents" diferents. Chacón va centrar els seus elogis en Andalusia (territori on el PSOE se la jugarà al mes de març o abril), va acusar Rajoy de "mentir" als espanyols i va associar Rubalcaba a "l'immobilisme". El contingut de la intervenció demostra que les aspiracions polítiques de l'exministra de Defensa es mouen al marge dels interessos del PSC i responen bàsicament a una estratègia personal i de certs sectors del partit que hi veuen la persona idònia per rellevar Zapatero. No cal dir que Chacón hi té tot el dret, a presentar-se, però el PSC ha de saber que si guanya al congrés es trobarà en una situació inèdita que pot amenaçar greument el seu projecte com a partit catalanista. Si durant el tripartit les tensions i les contradiccions entre els socialistes a Madrid i Barcelona van erosionar la credibilitat del PSC, una Chacón secretària general del PSOE podria portar aquesta situació al paroxisme. ¿Com podrà marcar perfil propi sobre un PSOE dirigit per una militant del PSC? ¿Ha pensat Pere Navarro en les conseqüències d'aquest escenari?
