LAINVASIÓSUBTIL

Pa recent fet? No, gràcies

El problema és que la publicitat (i cada cop més gent) vol versions bilingües com més paral·leles millor, i tant li fa si el castellà 'recién' no és el català 'recent'

MARIA RODRÍGUEZ MARINÉ
MARIA RODRÍGUEZ MARINÉ

Qui diu que trobar pis és impossible? De lloguer o de compra o del que sigui. Al planeta Flipa dels anuncis de portals immobiliaris trobar casa és tan fàcil com fer-hi una visita. Mentre l’agent et va ensenyant el pis, ho tens tot tan de cara que ja t’hi dutxes i tot. Per fer-ho encara més realista, els publicistes deuen haver pensat que el millor era que el català que s’hi sentís no fos gaire genuí, una mica acastellanat, “del carrer”, que diuen ells.

L’anunci comença a la porta del pis: “Aquesta és l’entrada”. Quina, si no? ¿No seria més aviat “Això és l’entrada”? “Com has vist al nostre portal, el saló és ampli i lluminós”. El saló? És que anem a palau a ballar? Es veu que això dels menjadors ja no s’estila. “El pis és tot exterior i molt silenciós”, sense cap essa sonora, no fos cas (“el pissés tot exterior...”, per entendre’ns). I el cop de gràcia que acaba de rematar-nos l’orella: “La cuina està recentment reformada”.

Aquí, potser algun cap benpensant ha dit: en català no podem dir “recent reformada”, perquè davant d’un participi no hi podem posar aquest recent que aquí fa d’adverbi; per tant, dissimulem-ho una mica afegint-hi -ment. Ja m’agradaria que fos així. Ara bé, m’inclino a pensar que l’únic que han fet ha sigut traduir graponerament del castellà, en què recién i recientemente són sinònims. ¿Però el recent català és equivalent a aquests dos adverbis? En absolut.

El rec ent adverbi ja fa temps que s’escampa pertot, malgrat que en català no existeix. El problema és que en castellà tenen recién i reciente, i l’un és adverbi i l’altre adjectiu. El nostre recent només és equiparable al seu reciente, no al recién. Però què passa? Doncs que cada cop mengem més “pa recent fet” i fins i tot parlem de “llibres recent sortits del forn”. Què se n’ha fet d’aquella oloreta de pa acabat de fer?

El món de la família també s’ha omplert de recents invasors. Els recent casats i els recent nascuts campen a l’ample. Podem dir els acabats de casar, sí, però encara hi ha una manera més tradicional de referir-nos a aquests inconscients agosarats: nuvis. Ho són tant els que estan a punt de casar-se com els que s’estan casant com els que estan de lluna de mel. Fins i tot els que fa poc que s’han tornat a casar, mireu si és modern el diccionari. Ehem, no, no és així. La tercera definició de nuvi del DIEC2 diu: “Persona casada de nou, recentment”. No vol dir, esclar, tornada a casar, sinó casada fa poc. I és que la locució de nou pot tenir els dos significats: recentment (“Banc pintat de nou”) i per segona vegada (“Cantar de nou una cançó”), malgrat que el primer es va perdent. [No ho volia tornar a dir, però ho diré entre claudàtors: per què es perd el que no coincideix amb el castellà?]

En català el nou també el fem servir per als recién nacidos: són nounats. De la mateixa arrel, tenim nadons, si voleu, tot i que aquests també poden tenir mesos. Sigui com vulgui, podem dir amb una paraula una cosa per a la qual ells en necessiten dues, apa.

Consolem-nos així, i donem gràcies a la providència (i a l’evolució tecnològica) perquè avui dia cada cop es miren menys anuncis de televisió (i menys televisió). Segur que alguns no arriben al final d’aquest despropòsit lingüístic d’anunci, quan els anunciants ens diuen: “Baixa’t la nostra app i et sentiràs ja a casa”. Queda ben clar que amb ells no ens podrem sentir mai a casa.

Més continguts de