Paguen les persones i no els territoris

S'enrecorda de quan van publicar les xifres de les balances fiscals? Va ser tan demolidor que els senyors que duen calçotets cinc talles petits i dins s'hi posen ortigues i meduses van haver d'improvisar un argument. I la veritat era tan incontestable que no van trobar-ne cap altre de millor que aquell que diu: "No paguen els territoris sinó les persones". Traduït vol dir, més o menys: no es pot parlar d'un dèficit fiscal Catalunya-Espanya perquè Catalunya com a tal no paga impostos sinó que qui paga són els seus ciutadans en tant que espanyols, siguin més rics o més pobres. Com pot imaginar, a personatges com la lideresa els va faltar temps per abonar-se a la teoria. I van quedar-se tan panxos (i tan panxes ).

Però, com vostè ja sap, s'agafa abans a un demagog xuclador d'impostos que a Oscar Pistorius. I aquest cop la crueltat ha estat demolidora. Primer va desmuntar-los la falòrnia el peatge farmacèutic. A part de l'euro per recepta tan nostrat, el País València i Madrid ens acompanyen en l'agradable pagament d'un cèntim sanitari (que realment són 2,4 cèntims per litre de benzina) que la resta d'autonomies (o territoris plens de personetes) no paguen. Però ara han estat les primes dels jugadors de la selecció les que han destrossat la faula. Resulta que els futbolistes que tributen a Catalunya (territori, no persona) pagaran en impostos un 56% dels 300.000 euros de la prima guanyada. Mentrestant, els residents a Madrid (també territori i no persona), pagaran en impostos un 51,9%. O sigui, que en aquest món on van intentar convèncer-nos que no paguen els territoris sinó les persones, un futbolista resident aquí paga 12.300 euros més que un resident a Can Espe. Frisós estic, esperant la rectificació immediata de tots aquells que van perpetrar l'argument que ara s'ha demostrat rotundament fals. Ah, i que sàpiguen que espero assegut, no acabés patint una rampa. Com a persona i no com a territori.