Vallparadís

Pressió és que et demanin el que no pots fer

Els Estats Units tenen una nova heroïna. El mes de desembre passat la revista Slam, una mena de bíblia per als aficionats al bàsquet, va anar a veure Paige Bueckers per dir-li que la convertiria en la pròxima protagonista de la seva portada. "Per què jo?", va dir la jugadora, que després del seu pas per un desconegut institut de Minnesota s’ha compromès amb la prestigiosa Universitat de Connecticut. "Veure totes les persones que han passat per la portada em va agradar, però em va fer preguntar-me per què jo. És increïble per a una jugadora de secundària, sobretot perquè el bàsquet femení no acostuma a agradar tant", explica.

El seu entrenador de secundària, Brian Cosgriff, compara el seu joc amb el de Pete Maravich, un dels jugadors ofensius més creatius de la història del bàsquet. La seva entrenadora d’iniciació, Tara Starks, hi veu més similituds amb Magic Johnson, un dels millor jugadors de la història de la NBA. D’altres, en canvi, utilitzen Diana Taurasi o Stephen Curry com les seves referències. Bueckers, doncs, haurà de fer front a una gran expectació perquè tot just té 18 anys. El seu pròxim entrenador, Geno Auriemma, no es mostra preocupat. "Em va dir que la pressió apareix quan algú et demana que facis alguna cosa que no pots fer", deixa anar amb seguretat. El seu dorsal, el número 1, ja és tota una declaració d’intencions. Els seus primers passos recorden la precocitat mediàtica de LeBron James, que amb 16 anys ja protagonitzava portades.

Les xarxes socials van plenes de vídeos amb jugades de Bueckers. És una excepcional tiradora amb una gran intel·ligència sobre la pista i una visió de joc que completa amb bones dosis de creativitat, una combinació que dona com a resultat una jugadora exterior tan vistosa com efectiva. A més, és una excel·lent passadora i té un gran domini de la pilota. SB Nation la qualifica com "el projecte de jugadora més excitant als Estats Units" i elogia que ja ha organitzat entrenaments per a nens de Minnesota i Montana i ha col·laborat amb diferents fundacions de caràcter benèfic.

Els elogis que rep semblen desmesurats... fins que la veus jugar. L’únic dubte és comprovar com una noia que tot just abandona l’adolescència serà capaç de gestionar l'expectació que genera. Inspirada en els exigents mètodes de treball de Kobe Bryant, l’autopressió que s’imposa no sembla gaire saludable. L’onada d’enrenou que genera és impròpia d’una jove i caldrà veure si se’n surt per surfejar-la o si l'acaba engolint.