Pajares i Esteso, a 'El hormiguero'

Hi hauria d'haver un gènere televisiu que es referís exclusivament al morbo per la decadència. Igual que hi ha els infoxous i els docuxous, s'haurien d'instaurar els deterioxous... pensats especialment per atreure l'audiència que sent una motivació especial per veure els últims cops de cua de les mòmies que un dia van ser cèlebres. Siguem sincers, ningú convida Andrés Pajares i Fernando Esteso a un programa d'entreteniment per retre cap homenatge a l'humor ni al destape . Hi ha aquell morbo que et fa mirar encara que la idea t'escandalitzi. En el fons, alguna cosa dins teu t'empeny a mirar la pantalla per comprovar fins a quin punt una persona pot acabar en un estat de deteriorament límit.

Això va passar dilluns a El hormiguero . Només pensar en la idea de veure Andrés Pajares i Fernando Esteso parlant amb formigues de pelfa, explicant anècdotes de caques i pets, ballant i manipulant explosius t'obligava a posar Antena 3 i deixar-te anar. I eren allà, amb Pablo Motos fent el discurs clàssic que es dedica als perdedors: " ¡La gente os quiere! ¡Os adora! " i els dos homes desorientats pel plató. Pajares semblava una caricatura animada, un fòssil reanimat. Esteso amb prou feines podia girar el cap per la papada i els llavis li tremolaven permanentment. Quan parlaven no se'ls entenia, però tampoc eren capaços d'articular un discurs coherent... bàsicament perquè no semblava que poguessin retenir una idea. La decadència feta espectacle que no et deixava enretirar la mirada de la pantalla. Motos feia com si no notés res. Els va preguntar per les seves xacres: van parlar d'operacions de columna, de pròtesis, de bronquitis cròniques... Des del sofà, et preguntes si ets l'únic que t'adones d'aquell horror decadent.

Al final, Santiago Segura, després de mirar-se'ls una estona, va exclamar: "¡Este deterioro sólo se consigue después de muchas juergas, señores! " Per fi. L'únic instant de sensatesa.