15/04/2013

La Pantoja i els escratxes

2 min

Escratxes. Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha explicat que els mossos aplicaran una "distància conceptual" que permeti l'escarni i que preservi "la intimitat i la integritat" de la víctima. Suposo que aviat ens aclarirà què és això de la distància "conceptual", perquè és un adjectiu d'aquells que es fan servir per definir activitats ben diverses, que van des d'una exposició de pneumàtics a un menú degustació de tofus. Si per preservar la intimitat del polític escratxat mantenen una distància (conceptual) de 300 metres, pot passar que els veïns o els botiguers que visquin o despatxin a 300 metres d'aital polític resultin escratxats involuntaris.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

D'acord, no m'agraden els escratxes, sento violència aliena quan en veig algun. Em fa por, sobretot, la idea que molta gent sàpiga l'adreça dels escratxats . Perquè aquesta gent, un dia, per honorable que sigui, pot tornar de festa a les cinc del matí i decidir anar a aquesta adreça a dipositar-hi (en format líquid) la pizza i les cerveses que hagi sopat. No m'agraden els escratxes. Però m'agrada alguna forma de protesta, si m'afecta a mi? Per exemple, que els manifestants tallin la Gran Via quan passo jo? Doncs tampoc. I m'agrada El Cobrador del Frac? No, tampoc. Em provoca la mateixa violència aliena que l'escratxe. I, en canvi, comprenc que si no emprenyes no et fan cas.

Si el govern actua amb els que fan escratxes ha d'actuar també amb els periodistes del cor que dia i nit assetgen la cantant Isabel Pantoja o la filla imputada del rei d'Espanya. També són una molèstia per als veïns i, no cal dir-ho, per a les víctimes. Si ara resulta que un polític del PP té més drets que la respectable vídua del torero Paquirri, n'hi ha per llogar-hi aquells seients amb respatller que hom anomena cadires .

stats