Papers vénen i papers marxen
En els últims temps hem començat a assistir als efectes nocius de la lentíssima, i encara incompleta -falten un 30 per cent de documents-, recuperació dels papers de Salamanca.
La laboriosa restitució, un acte de justícia cap als perdedors de la Guerra Civil, s'ha acabat convertint, als ulls de l'opinió pública espanyola, en una mena d'espoli al revés que fa que Catalunya passi de víctima a culpable. La reacció transversal de la classe política madrilenya ha consistit tots aquests anys a endarrerir el retorn dels papers i a buscar mecanismes per a un absurd desgreuge cap a la ciutat de Salamanca i cap al patrimoni arxivístic espanyol en conjunt. És en aquest context que s'ha de llegir la política d'adquisicions que ha dut a terme el ministeri de Cultura aquests últims mesos. Una política que ha afectat dos fons claus del patrimoni català: l'arxiu fotogràfic d'Agustí Centelles i l'arxiu documental de l'editora Carmen Balcells. El govern català no pot competir davant unes compres milionàries que trenquen la tradició de cessions i donacions a les institucions públiques. Qui voldrà, a partir d'ara, fer cap gest altruista? I al ministeri ni li passa pel cap que les seves adquisicions puguin ser per dipositar-les al lloc on s'ha generat el patrimoni en qüestió. Algun dia tindrem tots els papers de Salamanca , però a partir d'ara en perdrem molts d'altres.
