22/02/2020

Paradoxes de la negociació

2 min

Les eleccions catalanes encara no tenen data, però JxCat i ERC ja estan en posició de batalla. En aquestes circumstàncies, començar una negociació amb el govern espanyol per encarrilar un conflicte polític d’innegable envergadura sembla un exercici de pur voluntarisme. En realitat, el que es busca és convertir-la en instrument per a la lluita electoral. El sentit comú diu que no hi pot haver negociació efectiva fins que els catalans hagin votat i hi hagi un nou govern. Tindrem així noves relacions de forces i un president amb el plus d’autoritat que dona la legitimació electoral recent. Però, tanmateix, la negociació s’activa, la taula es constituirà dimecres.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Què hi busca cadascú? El govern espanyol, demostrar que compleix amb els acords d’investidura i guanyar temps sabent que fins passades les eleccions serà fàcil eludir les qüestions més delicades. Torra i JxCat pretenen confirmar que la negociació és impossible, que un govern espanyol ni pactarà més enllà de la lògica del peix al cove ni complirà el que es decideixi, i busquen així carregar-se de raons en la seva batalla amb Esquerra i mantenir-se en la defensa de la confrontació i de la ficció de la República ja. Mentrestant, Esquerra necessita apuntalar la via negociadora, i fer-la arrencar pot ser un indici positiu per consolidar-la després, quan els electors s’hagin expressat. Com a acompanyament de fons tindrem el soroll incessant de la dreta espanyola i el seu aparell mediàtic, que veurà una traïció a la pàtria, una claudicació davant els catalans i un desafiament a la igualtat dels espanyols fins i tot en les comes de qualsevol comunicat que s’acordi. I el lament permanent del sector independentista que encara no ha assumit la inviabilitat de la via unilateral.

Amb aquest panorama, la ciutadania hi haurà de posar la paciència. De fet, amb el seu vot marcarà el futur de la negociació. Francesc-Marc Álvaro apuntava que a les properes eleccions es podria donar la paradoxa que el vot sobiranista sumés més que mai, malgrat que són menys que fa dos anys els que volen la independència. Com s’hauria d’interpretar un resultat així? Com a voluntat de reforçar la posició dels negociadors. És a dir, com a expressió del desig que la negociació vagi de veritat. Que és la bandera que ha aixecat Esquerra.

stats