ABANSD’ARA

Paraules de Lluís Companys davant el Tribunal

De la declaració de Companys (el Tarròs, 1883 - Barcelona, 1940) en el judici per haver proclamat “l’Estat Català de la República Federal Espanyola” el vespre del 6 d’octubre del 1934. Text publicat a La Humanitat (1-VI-1935). El president Companys i el seu govern, empresonats, eren jutjats per aquella proclama confederal. Foto: Companys dirigint-se al tribunal.

[...]

Vull dir primer unes paraules molt breus en nom propi i expressar després paraules breus també en les quals crec que encertaré a interpretar el pensament dels meus consellers suspesos. En nom propi per a insistir a recabar per a mi la responsabilitat major. Els meus companys, per la serenitat de llur esperit, per l’afecte que em tenen, per motius d’elegància espiritual, senten anhel i satisfacció a compartir en igual llur responsabilitat amb la meva; però a mi em produeix una sensació que fa que aprofiti per a dir, senyors del Tribunal, que això no seria just, ja que el major responsable sóc jo i, per tant, he d’absorbir la major part de la responsabilitat. I en nom dels meus companys he de dir, afirmo pel nostre honor, que el mòbil que determinà els nostres actes no fou altre que la defensa de les institucions republicanes i del seu contingut i la llibertat de Catalunya consignada en la Constitució de l’ Estat, i que Catalunya acceptà com a transacció i per a resoldre, en l’àmbit gloriós de la nova legalitat republicana, aspiracions patriòtiques que havien estat constantment asfixiades i escarnides i, per tant, perillosament excitades en el règim d’abans, i afirmo pel meu honor davant el Tribunal, davant el meu país, i davant la Història, que la reunió que el Govern de la Generalitat celebrà el 6 d’octubre, i en la qual fou aprovada per unanimitat l’al·locució i l’acord que jo vaig llegir des del balcó de la Generalitat aquella tarda, la motivà la discussió, l’examen dels antecedents, l’examen de les circumstàncies polítiques plantejades. No versà més que sobre això, sobre si era encertat o no suposar que la República guanyada el 14 d’abril estava en greu i eminent perill, i ho estava per conseqüència la llibertat del nostre poble. [...] Per últim, excel·lentíssim senyor President, senyors del Tribunal, no crec que sigui ni pugui semblar disminució del respecte que mereix aquest Tribunal si dic que amb les atribucions que la llei li dóna pot privar-nos de béns que estimo moltíssim i que per tant esperem el seu veredicte, no amb inquietud, però sí amb gran interès; però que el veredicte que més ens importa és el que pronunciï en íntima consciència el nostre poble, que ens conferí la seva representació, respecte de si hem estat fidels a les nostres promeses, a les nostres propagandes, a la nostra significació, a la nostra doctrina, al nostre deure, a la nostra trajectòria de tota la nostra vida. [...]

Més continguts de