Paraules valentes, silencis porucs, eufòria induïda

ENS PREGUNTEM per què callen els espanyols davant la retallada de llibertats. No tots callen. I cal agrair l’actitud dels juristes contraris al Procés que adverteixen al jutge Llarena que potser, un dia, una sentència internacional el farà posar vermell. Són pocs. D’altres parlarien, però tenen por perquè l’Estat és venjatiu i ho té tot apuntat. El silenci de la gent d’esquerres és el que més decepció causa. I la majoria no calla, sinó que aplaudeix. L’anticatalanisme fa segles que és estructural. Són els que no noten cap retrocés en drets, al contrari, se senten defensats d’una agressió que no poden concretar però que els han inculcat a base d’“el desafío” i “el golpe de estado”, i per això va esclatar l’“¡A por ellos!” Després han rebut dosis massives d’“odio” i “rebelión”. Intueixen que, amb la independència, hi sortirien perdent, i viuen repetint que “España no se vota”.