El Parlament condiciona el full de ruta al referèndum
Quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va pronunciar la frase “o referèndum o referèndum”, en realitat estava introduint un canvi substancial en el full de ruta acordat per les forces independentistes abans de les eleccions del 27-S. Per tant, és lògic que aquest full de ruta s’hagi d’adaptar ara a un nou escenari on el referèndum, i no la declaració unilateral d’independència, és la idea força. Segons ha pogut saber l’ARA, una de les opcions que sembla imposar-se és que la llei de transitorietat jurídica que s’aprovarà a l’estiu entri en vigor en dues fases diferents. En una primera només ho faria per a aquells aspectes que permetrien a la Generalitat la celebració d’un referèndum sense permís de l’Estat. Suposaria, per dir-ho gràficament, la proclamació de la mínima sobirania necessària per organitzar la votació. La resta, que regularia de facto la conversió de l’actual comunitat autònoma de Catalunya en un estat independent amb tots els ets i uts, només entraria en vigor en cas d’una victòria del sí. Seria una desconnexió en dues fases.
Aquesta opció, que estudien els diferents actors polítics del procés, té l’avantatge que circumscriu el xoc amb l’Estat, que es donaria igualment, a la idea de les urnes i el dret a votar, i no explícitament a la independència, que encara no té un suport majoritari a Catalunya i, sobretot, genera inquietud a les cancelleries europees. En canvi, la idea del referèndum sí que compta amb més suports internacionals, tal com han pogut comprovar des de la conselleria que encapçala Raül Romeva. Al capdavall, però, s’estaria plantejant el mateix pols a l’Estat i només canviarien els termes del debat: ¿per què Espanya no pot permetre un referèndum igual que el que sí que s’ha pogut celebrar al Regne Unit?
El debat tot just s’ha iniciat i encara no s’ha assolit un consens, però les pròximes setmanes i mesos veurem com els diferents actors es van posicionant respecte a aquest canvi d’estratègia lent però imparable que es va iniciar amb la qüestió de confiança del president Puigdemont. L’únic actiu que té Catalunya per guanyar aquesta batalla és la mobilització ciutadana i un ampli consens social, que ara per ara se situa al voltant del referèndum i el dret a decidir. I no es pot prescindir de cap de les dues potes.
