Partitocràcia

En l'arrel d'aquesta crisi hi ha un dèficit democràtic que permet que els interessos d'uns pocs s'imposin als de tots. Si ara els mercats manen tant és perquè abans, per deixadesa i mandra, hem deixat que els partits acumulessin poder i impunitat.

La partitocràcia deforma la democràcia de dues maneres. D'una banda,fa que cada partit sigui impel·lit a atacar sistemàticament els altres i converteix la política en una avorrida i irritant picabaralla entre nens malcriats que no paren de dir: "Jo no he sigut! Ha sigut ell!"

De l'altra, fa que la sobirania passi dels electors a les oligarquies dels partits: els seus famosos aparells. Pot degenerar en un bipartidisme que ignora les minories i fa de l'accés al poder una qüestió de paciència o -potser encara pitjor- en una aliançaestable entre partits que permet a alguns no perdre mai la poltrona.

En lloc de votar persones votem petites sectes. Els nostres Parlaments no els formen diputats amb mandat lliure que representen qui els ha votat sinó grups d'empleats que obeeixen robòticament decisionspreses, en despatxos lluny de càmeres i micròfons, pels que els van posar a les llistes.

Primer ens van convèncer que sense partits no hi ha democràcia; després ens han fet creure que les llistes tancades eviten el caos. Però el ciutadà al final té la impressió que el que fa por a certs partits és la mateixa democràcia, perquè el sistema polític inventat a Atenes de cap manera havia previst aquests prepotents intermediaris.