La ‘Passió’ d’Olesa el 1935
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLes representacions de la Passió a Olesa han tingut enguany un èxit més trepidant que els anys anteriors. La propaganda ha estat més intensa que mai, i la competència entre el Círcol Federal i el Teatre Olesa ha servit de pretext perquè la majoria de la bona gent del poble visquin enemistats, puix que entre els partidaris d’una Passió i l’altra s’ha establert un veritable pugilat que no els deixa viure tranquils. Els del Círcol Federal, com el seu nom indica, són uns republicans com una casa i fan una Passió d’auca de rodolins que entendreix els cors menys sensibles. La dirigeix En Joan Vilella i el Crist surt amb una clenxa partida a mig front; per acabar-ho d’adobar, la Mare de Déu porta dentadura d’or. Els del Teatre d’Olesa s’ho han pres més seriosament. Dirigeix el “drama” el mestre en gai saber del Rosselló, J. Povill i Atserà, el personatge central, Jesucrist, l’interpreta En J.Valldeperes, conegut pel Mayons, carlí de cap a peus, i al qual En Badia féu passejar pels carrers de Barcelona junt amb una colla de companys que foren detinguts acusats de dedicar-se a fer exercicis guerrers en una finca d’En Josep Tobella. [...] En una de les darreres representacions al Teatre Olesa, quan Jesucrist estava penjat a la creu junt al bon lladre i al mal lladre, una de les piules llançades pels tramoistes per a representar que tot se n’anava en orris, va anar a parar a una senalla on hi havia altres piules, per la qual cosa veient-ho el bon lladre i tement que es pogués produir un cataclisme va davallar de la creu sense permís de ningú i es posà a córrer fins al carrer. Costà Déu i ajuda tornar-lo a penjar al lloc que li corresponia. [...] Els comparses que actuen al Teatre Olesa no es pot dir que siguin carlins, però són gent que es tenen de guanyar la vida, i l’altre dia, quan ja estaven vestits de dimoni a punt de sortir a escena a espantar cristians, se’ls va ocórrer demanar augment de sou. Per tal d’evitar la suspensió de l’espectacle, foren ateses les demandes dels dimonis i tot anà com una seda. [...] Els del Círcol Federal no tenen les coses tan ben endegades com els seus competidors i de vegades els passen fracassos d’aquells que fan esgarrifar. En una de les primeres representacions, el que feia de Judes, a l’hora de penjar-se, no trobava la forma d’abastar l’anella que l’havia de subjectar a l’arbre donant la sensació que es penjava de debò; això motivà que caigués de cul per terra i que el públic esclafís en una riallada general. En canvi, en una mutació ràpida després d’una aparició miraculosa de Jesucrist, els tramoistes varen anar tan ràpids, que en il·luminar-se novament l’escena Jesucrist aparegué penjat d’una corda balandrejant-se d’ací d’allà com un vulgar pernil. Hom diu que es deixà sentir un renec molt recargolat. [...]
