L’OBSERVADORA

Passió contra el declivi

Mentre alguns s’esforcen a ficar el procés polític que viu Catalunya en el sac ple d’escurçons dels moviments populistes europeus, altres observadors externs el llegeixen com una apassionada lluita democràtica. Ramin Jahanbegloo és un filòsof iranià amb doble nacionalitat canadenca, format a França en la tradició filosòfica europea, que dirigeix el Centre Gandhi de la Universitat Jindal de Delhi. Jahanbegloo s’ha dedicat a pensar sobre la interculturalitat i la no-violència com a mecanismes civilitzadors, i la figura de Gandhi és la seva principal referència juntament amb Martin Luther King i Václav Havel.

El dia 1 d’octubre al vespre, trasbalsat per les imatges dels col·legis electorals, va escriure un article, publicat a l’ARA, titulat “Homenatge a Catalunya: l’obligació de desobeir”. L’article acabava així: “¿Què ens demostra el referèndum de Catalunya? Ens demostra que la restricció de l’espai públic vital dels ciutadans d’una ciutat, una zona o un país com a exemplificació d’una comunitat compartida és el declivi d’una democràcia, que deixa de poder contemplar la llibertat com una «acció substancial». En conseqüència, si els catalans desobeeixen la Constitució espanyola no és només per dur a terme l’autodesenvolupament i l’autotransformació de Catalunya com a preferències sinó també per fer front a les deficiències de la democràcia espanyola. Aquest és el punt on el pensament crític i l’acció dissident es fonen per explorar noves visions del canvi i l’intercanvi per a la vida pública espanyola, europea i la humanitat en general en un moment en què s’imposen el populisme i la immaduresa col·lectiva. Aquí és on una mirada enrere cap a la «decència dels éssers humans» d’Orwell es converteix en una crida a la sensatesa política i al procés de democratització de les democràcies d’arreu del món”.

Jahanbegloo, que és un filòsof dedicat a la millora de la democràcia i que considera que el pensament lliure sempre és dissident, ha tornat aquesta setmana a Barcelona. Home d’identitats múltiples i antic pres polític a l’Iran, conversava divendres relaxat davant d’un cafè. Implacable en la defensa de la no-violència, Jahanbegloo considera que “la violència destrueix la democràcia” i que “Rajoy es va deslegitimar a ell mateix amb l’ús de la violència contra la gent”. Coneixedor de la qüestió catalana, l’autor del llibre Elogi de la diversitat (Arcàdia) considera que Catalunya ha de diferenciar dos nivells: un és el de la identitat cultural i l’altre és el polític. I ell entén que el cultural no pot fer ombra al polític. “Viure junts en l’esfera pública -afirma- no té a veure amb la identitat cultural, perquè no hi ha una sola identitat si no identitats plurals a tot el món”. I conclou amb autoritat: “Tancar-se és la derrota”.

L’observador de tantes lluites cíviques internacionals segueix de prop la política catalana: “Adoro aquesta passió per la llibertat en moments de complaença, conformisme i apatia que porten a la fallida de la democràcia”. Nou mesos després de l’1-O i després de mil adversitats polítiques li pregunto com haurien d’encarar el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la seva primera reunió cara a cara. Convençut que el diàleg és l’únic instrument útil per a la solució dels conflictes, respon: “Que no parlin per a la premsa, que parlin entre ells de manera transparent i no s’entretinguin en eslògans, sinó que vagin al fons de la qüestió: la democràcia i la llibertat dels presos”. L’existència dels 9 presos el revolta: “No puc acceptar-ho. Per cap raó hi pot haver presos polítics excepte quan es cometen crims contra la humanitat”, i conclou: “No es pot tancar ningú per raons de pensament. No hi ha una regulació divina que decideixi qui són els heretges. Tots som heretges si volem ser ments crítiques i jo el primer. Gandhi va ser herètic, i Martin Luther King, i Buda, i Jesucrist. Sembla una blasfèmia però se’n sortiran si pensen en el diàleg i la democràcia en comptes de pensar en la violència i la política”.

La clau de la presó

Després de la conversa veig les imatges del president Torra abandonant la presó de Puig de les Basses impactat emocionalment i qualificant “d’indecència” que Carme Forcadell i Dolors Bassa siguin a la presó. Torra té les claus de les presons catalanes, però ha après que l’Estat ha jugat fort, violentament quan li ha calgut, i que és moment de canviar l’estratègia de l’independentisme. És moment de posar les bases per a l’estratègia futura, que passa encara per la majoria democràtica, el diàleg, la no-violència i la desobediència útil sense gesticulacions buides. No hi ha més instruments per a un camí gandhià que la passió democràtica, les majories i el respecte per la veritat.

Etiquetes

Més continguts de