Patrícia Gabancho: i amb el somriure, el rigor

LA GABANCHO (que així li dèiem) era (i aquest temps passat verbal se’m fa increïble) una gran conversadora (“això és gràcies al batxillerat argentí”, em deia). Havíem parlat molt de l’Estatut, que va analitzar en La batalla de l’Estatut (Empúries, 2006), llibre en el qual va escriure: “Espanya ho és tot excepte una construcció sentimental [...]. És poder, visceralitat, imperi [...]. No és que Catalunya sigui moralment millor, és que és una altra manera de relacionar-se entre la gent i el poder”. I deia que si l’animadversió espanyola es dirigeix sempre contra Catalunya i no contra Euskadi, posem per cas, és per la potència de Barcelona, i per què Catalunya és l’única nacionalitat espanyola homologable a Europa, “i en aquesta homologació s’allunya d’Espanya”. Ens va retratar amb afecte però amb rigor. La trobarem a faltar.