Pedro Sánchez, molts deutes amb les Balears

Darrere de cada euro que no torna, hi ha polítiques que no es poden fer i un autogovern més deteriorat

D’entrada 1.022 milions d’euros, que, segons recordava ahir el Notícies migdia d’IB3, es reparteixen d’aquesta manera: 180 milions en carreteres, 120 en depuradores, 343 del conveni ferroviari pendent d’executar des de fa deu anys, 270 de la part fiscal del Règim Especial de les Illes Balears (REB) i 109 resultants de la desviació a la baixa que pateixen les Balears respecte de la mitjana d’inversions estatals. A banda de ser una xifra escandalosa (1.022 milions representen el 18,7% del pressupost previst per al 2019 per a la CAIB), és sobretot una xifra que expressa a la perfecció l’avarícia amb què l’estat espanyol tracta una de les seves capitals turístiques. Avarícia i desídia: es tracta sempre de partides destinades a infraestructures i serveis bàsics, mil vegades compromeses i mai dutes a terme (amb menció especial per al REB, aspiració de mínims eternament postergada fins que Pedro Sánchez es va dignar a concedir-la in extremis i de qualsevol manera just abans de les eleccions). El fet de trobar-se a la cua de les inversions de l’Estat és només una humiliació extra per a una comunitat que, com ha explicat en reiterades ocasions el catedràtic Guillem López Casasnovas, pateix un dèficit fiscal del 14,2%, cosa que converteix les Balears en un dels territoris autònoms o federals amb la pitjor balança fiscal del món.

Afegim a tot això el menyspreu total que aquest mateix estat dispensa a l’autogovern d’aquest bonic archipiélago, exemplificat recentment amb la decisió unilateral de la ministra de Defensa, Margarita Robles, de treure a subhasta la caserna de Son Busquets, quan l’Ajuntament de Palma havia decidit utilitzar-la per construir-hi habitatge públic: com ja sabia Felipe González, a les Balears no hi ha pobres. És només un exemple, a afegir a la quinzena de lleis del Parlament balear que han estat o estan a punt de ser declarades inconstitucionals, per obra i gràcia tant del govern de Rajoy com del de Sánchez.

La presidenta Armengol, que fa uns dies (just abans que Pablo Iglesias fes el pas al costat) apressava els seus companys socialistes de Madrid a seguir el seu exemple i formar un govern de coalició, ha donat a entendre que aquesta legislatura la vol dedicar a disputar amb el govern d’Espanya la millora del finançament de les Balears. Hauria de ser la primera de les prioritats: no podem esperar que ens respectin, però sí que podem aspirar a no ser munyits, en fiscalitat i en inversions, d’una manera tan barroera i descarada. Fa poc, amb motiu de les festes de Sant Joan, el diari Abc publicava a la seva web que Ciutadella és “una ciutat que es troba a Palma de Mallorca”. S’ha de dir que aviat van corregir l’error, però també és cert que es corresponia bastant bé amb el nivell de coneixement que tenen de les Balears molts del que manen a Madrid, també al consell de ministres. Bé: la ignorància és el seu problema, però el pèssim finançament és el nostre. Darrere de cada euro que no torna, hi ha polítiques que no es poden fer i un autogovern més deteriorat.

Més continguts de