27/12/2010

Pere Arquillué

1 min
Matadepera, Teatre

Avui dilluns m'aixecaré aviat, cap a les vuit. No tinc temps d'esmorzar, he de sortir molt de pressa de casa, a Matadepera, on visc, per anar a rodar un exterior de La Riera a Mataró i després al plató de Sant Joan Despí, al costat de TV3. Cada dia dino d'una revolada perquè a dos quarts de quatre tinc assaig al Teatre Lliure per preparar L'arquitecte, de David Gray, dirigit per Diego Manrique. Per tant, aquests dies vaig de bòlit i no tinc vacances. També miro d'estar amb la meva dona i les filles, però tinc poc temps.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L'èxit de La Riera ens ha sorprès a tots una mica. Després de tant de temps d' El cor de la ciutat , ens pensàvem que la gent trigaria més a fer seva una nova sèrie, a enganxar-s'hi, però es veu que no, que la gent s'hi ha enganxat i l'audiència va a tope , com se sol dir. Això fa que cada matí tinguem gravació i que repetim les escenes les vegades que calgui per aconseguir un qualitat òptima. Com que hi faig de dolent, a mi m'agrada molt, és més divertit. Els personatges bons són més previsibles, mentre que els dolent solen tenir més gràcia. He trobat el gust als papers de dolent.

En el cas de l'obra del Lliure, encara no sé com anirà, perquè no s'estrena fins al 12 de gener. Hi hem posat moltes esperances i expectatives. Es tracta d'un drama contemporani, amb un equip molt bo, però és un tipus d'obra que no faig habitualment. El que sí que faré al vespre és sopar amb la Carmen Machi.

stats