Perforadors nats

Avui dia per ser un republicà amb tots els ets i uts cal creure -o fer-ho veure- en dos remeis miraculosos per a qualsevol mal de l'economia: més retallades d'impostos per als rics i més perforacions de petroli. I mentre pugen els preus de la gasolina, puja també la força amb què coregen la seva consigna: " Drill, baby, drill" ("Perfora, nena, perfora"). Els republicans repeteixen cada vegada més sovint que la gasolina seria més barata i abundarien els llocs de treball si deixéssim de protegir el medi ambient i permetéssim que les empreses energètiques fessin el que els donés la gana.

En conseqüència, Mitt Romney afirma que els preus de la gasolina no pugen a causa de tot aquest intercanvi d'amenaces militars a propòsit de l'Iran, sinó perquè el president Barack Obama no permet que es facin perforacions de petroli sense restriccions de cap mena al golf de Mèxic ni a la Reserva Nacional de l'Àrtic. Mentrestant, Stephen Moore, de The Wall Street Journal , diu als lectors que en tots els Estats Units hi podria haver un augment espectacular de llocs de treball, com el que hi ha hagut a Dakota del Nord, si els ecologistes desapareguessin del mapa.

El més irònic és que aquestes afirmacions arriben en un moment en què els esdeveniments confirmen el que tots els que saben fer números ja coneixien: la política energètica nord-americana té uns efectes molt minsos en els preus del petroli i en el mercat laboral del país. Perquè la veritat és que ja estem vivint un boom dels hidrocarburs: puja la producció de petroli i gas, alhora que baixen les importacions nord-americanes de combustible. Si hi hagués alguna part de veritat en aquesta cantarella de la perforació, aquest boom ja hauria propiciat una baixada considerable del preu de la gasolina i hauria generat un munt de llocs de treball nous. Com era previsible, però, no ha fet ni una cosa ni l'altra.

Quin és el motiu d'aquest boom dels hidrocarburs? Tot ve de la fracturació hidràulica. La combinació de la perforació horitzontal i la fracturació hidràulica de la pissarra i altres roques de baixa permeabilitat ha permès l'explotació de grans reserves de petroli i gas natural. A conseqüència d'això, la producció petroliera nord-americana ha augmentat considerablement els últims tres anys, amb la qual cosa s'ha invertit un declivi de dècades, alhora que s'ha disparat la producció de gas natural.

Veient tot aquest creixement, es fa difícil afirmar que l'excés de regulació hagi paralitzat la producció d'energia. De fet, informacions publicades a The Times deixen clar que la política nord-americana ha estat greument negligent, i que s'han subestimat i passat per alt els costos mediambientals de la fracturació. Però, en certa manera, aquesta és la qüestió. La realitat és que lluny de fer cas dels ecologistes fanàtics, s'ha donat carta blanca a la indústria energètica per fer créixer la producció nacional de petroli i gas, sense tenir gens en compte el medi ambient.

Per estrany que sembli, però, tot i que els preus del gas natural han baixat, l'augment de la producció de petroli i la forta disminució de les importacions no han impedit que el preu de la gasolina s'enfilés fins a 4 dòlars per galó. I el boom del petroli i el gas no ha representat tampoc un impuls significatiu per a una recuperació econòmica que, malgrat les últimes notícies més esperançadores, ha estat molt decebedora pel que fa a l'ocupació.

Com ja he dit, això era totalment previsible.

Parlem primer dels preus del petroli. A diferència del gas natural, el transport del qual és molt car, el petroli es negocia en un mercat mundial, on els grans esdeveniments que influeixen en els preus solen tenir poca cosa a veure amb el que passa als Estats Units. Els preus del petroli han pujat a causa de la creixent demanda de la Xina i altres economies emergents, i últimament per la por d'una guerra al Pròxim Orient; aquests factors pesen molt més que les conseqüències que l'augment de la producció pot tenir en els preus del petroli. I el mateix passaria si els republicans se sortissin amb la seva, i si les companyies petrolieres tinguessin total llibertat per perforar on volguessin al golf de Mèxic i a la tundra: l'efecte que això tindria en els preus de la gasolina seria insignificant.

Mentrestant, què passa amb els llocs de treball? He d'admetre que em vaig posar a riure quan vaig veure que The Wall Street Journal posava com a model Dakota del Nord. Sí, el boom del petroli ha fet baixar la desocupació fins al 3,2%, però això ha estat possible perquè tot l'estat té menys habitants que la ciutat d'Albany; tan pocs habitants que la creació d'uns quants milers de llocs de treball a la indústria extractiva de l'estat sembla una cosa extraordinària. El boom de les perforacions amb fracturació hidràulica de Pennsilvània, comparable al de Dakota, no ha tingut gairebé cap repercussió en el mercat laboral d'aquest estat, perquè, al final, no ha generat un nombre gaire elevat de llocs de treball.

I això ens diu que donar carta blanca a les companyies petrolieres no és una política seriosa per crear llocs de treball. Dit d'una altra manera: l'índex d'ocupació en el sector de l'extracció de petroli i gas ha augmentat més del 50% des de mitjans de la dècada passada, però això equival només a 70.000 llocs de treball, aproximadament una vintena part de l'1% del nombre total d'aturats que hi ha al país. Per tant, el que diu l'eslògan republicà Drill, baby, drill , és a dir, la idea que perforant alegrement resoldrem el dèficit de llocs de treball, no és res més que un acudit.

Aleshores per què els republicans afirmen el contrari? En part, la resposta és que el partit ha de recompensar els seus benefactors: la indústria del petroli i el gas no crea gaires llocs de treball, però sí que inverteix un munt de diners en lobis i en aportacions a campanyes electorals. L'altra part de la resposta és senzillament que els conservadors no poden oferir cap més idea per a la creació de llocs de treball.

I em sap greu dir-ho, però la fallida intel·lectual és un problema que no podrà mai resoldre cap perforació ni cap fracturació hidràulica.