Periodisme d'investigació o gasòfia?
La sala primera del Tribunal Constitucional ha declarat que l'ús de càmeres ocultes en programes de TV està "constitucionalment prohibit, independentment de la rellevància pública de l'afer investigat". Tot va començar en un programa emès per Canal 9. Una reportera es va fer passar per clienta d'un centre "esteticista i naturista" per denunciar l'intrusisme existent i va gravar amb càmera oculta la propietària de l'establiment. Onze anys i uns quants tribunals després, el TC ha analitzat si hi havia conflicte entre la llibertat de comunicar "una informació veraç" i el "dret a la intimitat i a la pròpia imatge" de l'estafadora. La conclusió, així a raig, és que no calia càmera ja que per obtenir el resultat desitjat n'hi havia prou parlant amb els clients. La Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya ja ha dit que la sentència "és un flac favor a la llibertat d'informació i al dret ciutadà a rebre una informació veraç i lliure" i que "deixa ferit de mort el periodisme d'investigació".
Bé doncs, si perseguir esteticistes estafadores és periodisme d'investigació, realment és que la professió està pitjor del que imaginava. I qui diu esteticistes diu altres personatges que cada dia apareixen als informatius de les cadenes privades i que ens són presentats com a grans casos que la societat ha de denunciar: bruixots que et fan recuperar la parella perduda, camellets que treballen en aparcaments de discoteca de polígon o jubilats que sobreviuen revenent paquets de pernil ibèric robats. ¿Anar amb càmeres ocultes a denunciar això és periodisme d'investigació o és sensacionalisme barat? Em creuré aquest periodisme d'investigació televisiu Piqueresc (de Pedro Piqueras-T5) el dia que em parlin dels centenars de milions que té Botín a Suïssa o que m'expliquin on van anar a parar els diners robats per Millet. Mentrestant, a casa ens van millor Cologar, Scottex o Renova.
