11/07/2017

Periodisme de nínxol

3 min

1. DESINFORMACIÓ. “Per a molts lectors una notícia falsa és una notícia amb la qual no estan d’acord”; ho deia Charlie Beckett, professor de la London School of Economics i fundador del think tank Polis, en una entrevista recent a El País. És a dir, davant de la informació molts ciutadans reaccionen com Trump: no és veritat perquè no m’agrada. I Beckett afegeix: “Com més tendenciosa és la informació, més agrada a la gent”. És a dir, volem sentir el que creiem, volem que ens assegurin que passarà el que desitgem que passi. Aquesta realitat que descriu Beckett és el fruit d’una dinàmica que ha acabat fragmentant el mercat de la informació en nínxols, no en funció de la qualitat sinó en funció de l’adscripció ideològica.

Durant anys els mitjans anglesos es posaven com a exemple per la rotunda frontera que separava la premsa groga -territori del sensacionalisme, la distorsió i els fets alternatius- i la premsa seriosa -dipositària de la informació responsable-. Aquestes fronteres es dilueixen dia a dia, i més encara des que la premsa escrita viu amb un peu al paper i un altre a la xarxa, on sovint és criteri determinant de la jerarquia de les notícies el nombre de clics dels clients. I s’ha ensorrat definitivament la que semblava que era la darrera garantia del periodisme: la distinció entre informació i opinió. Els mitjans podien tenir i tenien una posició ideològica editorial que els feia prendre posició davant dels esdeveniments, però això no contaminava la informació conforme als criteris elementals del periodisme rigorós. Això s’està acabant: cada vegada més la informació està carregada de preses de posició i els titulars sovint són directament consignes, opinions de combat. Naturalment, aquesta dinàmica creix quan s’entra en moments de tensió. Per exemple, hi ha mitjans que per la seva ubicació se senten obligats a dir que el sobiranisme va a la deriva, encara que no s’ho creguin, i altres que han d’assegurar que es farà el referèndum, encara que pensin que el més probable és que no sigui possible. I així la informació es fa desinformació amb la coartada del seu poder preformatiu: a base de repetir el que volem, potser aconseguirem que passi.

2. CLAUDICACIÓ. Els mitjans han claudicat de la seva funció. Donen als lectors allò que volen: relats de les coses que passen segons el color del vidre de les ulleres ideològiques que cadascú porta. La desinformació llasta el debat polític democràtic, en què els fets, la realitat, cada cop tenen menys importància. I tot el pes se l’endú la capacitat de fer virals paraules que es converteixen en veritat per repetició, que són assumides acríticament, quan de fet són estrictament ideològiques i sovint prometen el contrari del que donen. Un exemple emblemàtic és economia col·laborativa, que sona molt bé però no té res a veure amb un veritable sistema autogovernat de compartir béns, que és la connotació que li dona aura.

Els mitjans, doncs, abandonen el paper crític que els correspondria en democràcia, la funció de contrapès de les veritats dels poderosos; el paper d’agents dobles: que fan arribar els missatges de dalt cap a baix, però també els de baix cap a dalt. Que la gran majoria no anticipessin el Brexit ni la victòria de Trump és un indici de pèrdua de contacte amb la societat que du a confondre els desitjos amb les realitats. Actualment hi ha dos tipus de mitjans: els que busquen donar satisfacció al que vol sentir el seu nucli lector i els que pretenen arrossegar els seus seguidors cap al bloc d’interessos que defensen. I el que és greu és que això no es fa des de l’opinió sinó des de la mateixa informació. Així es dilueix, totalment, el valor de les notícies. No és tan important el que diem com contra qui ho diem. La voluntat de donar satisfacció als nostres encara que sigui a costa de la informació és narcisista, degrada el periodisme i el mateix lector, al qual es tracta amb paternal condescendència. Els mitjans només poden ser respectats si posen la qualitat de la informació per davant, enfront de la realitat construïda pels diferents nuclis de poder. I si construeixen opinió des de dades objectives i fets contrastables.

stats