Periodistes fent de polítics
La justícia, en principi, és un invent molt útil perquè s'hi aculli qualsevol persona que consideri vulnerats els seus drets, o que vulgui denunciar un comportament inadequat, o un greu delicte. I la justícia, quan rep una denúncia, el que ha de fer, primer, és analitzar si està fonamentada i, a continuació, decidir si s'ha vulnerat la llei. Mentre no passi tot això, una denúncia és només això, una denúncia i no una notícia.
Per exemple. Imagini que jo denuncio que vostè va assassinar Chanquete. La tendència periodística actual seria titular en portada: "Denuncien que la persona que està llegint ara mateix l'article de l'Iu va assassinar Chanquete". Dit així, qui llegeix la noticia entendrà que vostè, efectivament, va matar Chanquete i que algú (o sigui, jo) ho està denunciant. En cap moment la reflexió serà que jo ho he fet perquè estic boig, o perquè tinc alguna cosa personal contra vostè, o perquè en vull treure un benefici. I ningú pensarà que el mitjà que publica l'encara no-notícia busca rèdits polítics o comercials en el tema. Per tant, un conjunt d'interessos no explicats provocaran que a vostè l'assenyalin dient: "Mira, l'assassí/na d'en Chanquete".
Doncs amb les denúncies que relacionen retallades sanitàries i morts de pacients també pateixo una mena d'efecte Chanquete. És la justícia qui ha de decidir si són certes o no. Si ho són, llavors sí que seran notícia i anirem a sac. Però, i si no ho són? ¿Què passa amb els mitjans que converteixen una simple denúncia (que pot ser certa o no, interessada o no) en una veritat comprovable? Escolti, és que és molt bèstia insinuar en una portada que a Catalunya està morint gent per culpa de les retallades. És una acusació prou greu per fer-la frívolament basant-se en simples hipòtesis, que ningú està dient que no siguin certes, però que són hipòtesis. ¿O és que la feina d'alguns periodistes és fer d'oposició?
