Pernod arran d’aigua (1929)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
Tothom sap que en un cafè que s’estimi, en una terrassa produïda segons les exigències del confort, si demaneu un Pernod autèntic, vindrà un cambrer cerimoniós i us portarà tot el servei necessari. Si sou conegut del cambrer, us farà una mesura liberal, us ajudarà a desembolicar el sucre i us dosificarà el gel al vostre gust. Si el cambrer no us coneix, o té el vici d’ésser antialcohòlic -que de tot hi ha en aquest món-, no us donarà ni una gota més de les reglamentàries, i encara escatimarà el somriure, i si badeu una mica us servirà un Pernod falsificat. Aquest aperitiu, que és el millor de tots, us arriba a ésser familiar, d’acord amb un paisatge de fils de tramvia, d’autocars i de gossos fets a màquina. Lligarà amb el color de la combinació -només que invisible, naturalment- de la senyora que teniu a quatre passes i mitja. [...] Imagineu-vos que per oblidar les secrecions literàries i els anuncis lluminosos passeu uns dies d’odissea vergonyant i espitregada en companyia de quatre pescadors, dins una barca confitada que fa pudor de tots els àcids de la mar. Heu passat una mica de temporal i arribeu a la platja d’un poble de mariners, amb la pinzellada mínima del confort. Vora la platja hi ha un cafè; tocant a la porta del cau de les begudes i les mosques hi ha llaguts amorrats, escates de peix, espines i gats patibularis, i les algues hi floten amb la irritació del seu perfum concentrat. [...] Aquests cafès migrats i pobres, que la majoria de les vegades fien al pauvre pêcheur, ofereixen un suc negre que en diuen cafè i uns líquids més o menys de color de caputxa de frare que en diuen rom i conyac, i que acostumen a fabricar a les portes mateixes de l’infern. Com a aperitiu, i com a beguda a totes hores, el mariner beu un vermut llepissós que ve de l’hospici dels vermuts. Quan ja sabeu de quin mal heu de morir, un dia, en el cafè més trist, us trobeu amb un home que us diu: “També tenim això”. I “això” és una ampolla de Pernod del més legítim, que dormia com la Bella Adormida al Bosc, esperant que algú li inquietés el tap de suro. [...] Els pescadors no han volgut saber res amb l’ampolla de Pernod; només -d’això fa quatre anys- un grec que venia amb una barca coralera en va beure una mica... El cafeter us explica tota la història, us posa la mesura que voleu, us deixa improvisar la preparació, i quatre mariners que teniu a la vora us prenen per ximple. Però el Pernod arran d’aigua, i en aquelles condicions en què s’ha produït, es venja del vostre temperament de desmenjats; us fa la impressió de tots els Pernods que heu pres a la vida, agafant-ne de cada un l’instant de les excel·lències. No és millor ni pitjor que molts d’altres. Tota la seva força està en l’escenari, tota la seva meravella està en l’imprevist. [...]
