Publicitat
Publicitat

ABANSD’ARA

Persecucions a la premsa catalana

De l’article d’Almirall (Barcelona, 1841-1904) a L’Aureneta (Buenos Aires, 5-I-1879). La llei d’impremta que el govern de Cánovas del Castillo va promulgar dos dies després definia nous delictes en què podia incórrer la premsa. A Catalunya i en altres indrets de l’Estat s’escampava el lema “Guerra a Madrid!”, en protesta per la política centralista absorbent.

Pena, i més que pena vergonya, ens dóna tenir que aixecar la veu contra la despòtica opressió que el Govern de Madrid fa pesar sobre la premsa catalana. [...] El primer govern d’Alfons XII [...] ha emprès una creuada d’odi i persecucions contra aquells periòdics que amb més energia, més virilitat i patriotisme han sigut fins ara els capitosts del provincialisme català que és el més acèrrim dels provincialismes espanyols. Ja dies passats fèiem esment de les denúncies i condemnacions que pesaven contra nostres estimats companys La Imprenta de Barcelona i especialment contra La Renaixensa, soterrada per deu mesos al silenci dictatorial. [...] D’això resulta, ¡vergonya ens dóna el dir-ho!, que en Espanya la veu del patriotisme és ofegada per la torçada acció dels tribunals; això vol dir que, en Espanya els governants han perdut l’honestedat del bon govern i això vol dir, per fi, que en Espanya és un crim vanagloriar-se d’ésser català i procurar lo benestar de nostra aimada Catalunya. ¿Per què aquest odi, aquesta reconcentrada sanya contra un afecte tan sant i ta elevat com el del catalanisme? Reconeix això diversitat de causes. És la primera la necessitat amb què es troba el Govern de Madrid d’imposar-se a Espanya por lo terror [...]. A l’efecte ha pres a la premsa [...] i sobre i contra d’ella ha fet caure tot el rigor de les àrbitres i despòtiques lleis que ha donat i que interpreta a son modo. De la premsa espanyola és la catalana la més valenta i per això aquesta ha experimentat principalment i sobre totes l’efecte de l’odi del Govern de Madrid. La premsa catalana ha sigut sempre enemiga de la tirania i dels tirans, sigui quin sigui el color amb què es disfressin. [...] Es coneix que es vol matar l’esperit catalanista de què La Renaixensa i Revista Catalana eren tornaveu digníssim, i per aconseguir-ho, ¡infeliços!, les castiguen prohibint-les i infligint a sos autors penes desusades, arbitràries, excessives i il·legals. [...] El catalanisme viurà vida més exuberant quant més se castigui l’arbre de nostres llibertats amb cops dictatorials i de força, que no és l’opressió ni la injustícia qui ens fa més por. [...] La persecució desplegada contra la premsa fa aglopar nostra sang al pit i panteixar amb més violència nostre cor, i no d’ira contra els mandons de Madrid, sinó de goig individual i d’enveja d’aquells companys. ¡El Govern els ha suspès! Això vol dir que el Govern els tem i tem al catalanisme per ells manifestat: ¿volen, per ventura, satisfacció més honrosa?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT