Persones i xifres
El pensament estadístic ha transformat les persones en grups de població. Per poder aplicar els models matemàtics a les ciències humanes és necessari convertir els individus en xifres, és a dir, distribuir-los en grups mesurables. El coneixement, que busca regles generals, tendeix, per definició, a la simplificació. La complexitat d'una persona és inabastable per la ciència. La possibilitat de conèixer els singulars és atribut de l'experiència i de la creació artística i literària. L'economista treballa amb números sobre problemes que afecten directament persones. Llegint la literatura econòmica, un té la sensació que tenen tantes xifres al cap que ja no se'n recorden que al darrere hi ha vides i drames humans.
Aquesta el·lipsi del subjecte es transfereix sovint de l'economia a la política. Qualsevol dirigent hauria de saber que la política és precisament l'art d'actuar sobre les persones. Però és evident que és més fàcil i menys anguniós si els vèiem com números que si els reconeixem un rostre. No en va en els camps de concentració el primer que es fa és donar un número a qui entra. Obsedits per les corbes de creixement, els índexs de dèficit, les xifres de l'atur i les primes de risc, els polítics estan més pendents d'ajustar els valors estadístics que d'atendre les persones. I llavors es dirigeixen a la ciutadania per anunciar retallades amb un entusiasme que fa feredat i criminalitzen un dels col·lectius més desfavorits, el que rep les ajudes d'inserció social, i embruten tothom amb les trampes d'uns pocs.
Crec que era Bob Kennedy qui deia que "el PIB ho mesura tot menys el que fa que una vida mereixi ser viscuda". Vida vol dir persones : gent que ho passa malament, gent que se'n surt, gent que fa trampes. Hi ha de tot, però sempre són éssers humans que busquen un reconeixement que, si creiem Hegel, és pel que lluitem des del dia que naixem. I els polítics en són un bon exponent. Algunes feministes americanes parlen de polítiques de la cura. I és que de la capacitat d'atenció a les persones, de mirar a la cara els que ho passen malament en depèn la legiti mació dels governants.
