Persuadir o manipular

La política ha estat sempre un joc de persuasió. Entre ciutadans i governants s’ha d’establir una relació de confiança que, en els sistemes democràtics, es valida diàriament a través de l’escrutini de l’opinió pública i s’acaba renovant o perdent a les eleccions. Això obliga els representants polítics a seduir i convèncer els electors de la bondat de les seves propostes i les seves decisions. D’aquí que l’ús de la retòrica sigui tan cabdal en política. Ja Aristòtil defensava la importància de la persuasió, entesa com el camí per influir o modificar l’opinió dels altres a través de la raó i la paraula. Però la retòrica no és només un instrument de seducció. És també la manera fonamental de generar consensos en societats plurals que compten amb una gran diversitat d’opinions. La persuasió és, doncs, consubstancial a la política.

En aquesta relació de confiança o recel hi tenen un rol determinant els mitjans de comunicació, que són els intermediaris entre representants i representats i asseguren, o haurien d’assegurar, la crítica del poder. Els mitjans també afavoreixen la comunicació horitzontal entre ciutadans que no es coneixen entre si i, d’aquesta manera, fan visible el pluralisme social. Avui la globalització tecnològica i l’imperi de les xarxes socials han revolucionat les regles del joc de la comunicació política. Per una banda, s’ha democratitzat l’accés a la informació i s’ha fet més fàcil el control del poder de l’Estat. Per l’altra, l’esfera pública s’ha fragmentat i és més difícil entendre com funciona el procés de formació de l’opinió, la qual cosa desconcerta els estrategs, fa trontollar enquestes i provoca sorpreses com el Brexit o l’elecció de Donald Trump. Alhora, s’ha generat una confusió entre informació i opinió que posa en risc els principis de la llibertat d’expressió i la veracitat de les informacions. Avui és més difícil que mai distingir la veritat en el si del debat públic i alguns mitjans han institucionalitzat la mentida amb la complicitat dels seus governs.

Quan això passa, quan la mentida es generalitza i es confon amb la veritat, la persuasió es converteix en manipulació. Persuadir és mirar de convèncer a través de la paraula per tal d’arribar a acords i generar consensos. Però es fa sota la premissa de la llibertat de totes les parts. La manipulació, en canvi, implica que aquesta llibertat està en risc.

Però que tots aquests moviments estiguin en marxa i suposin un perill evident per a la democràcia a Occident no vol dir que hi hagi una manipulació massiva de les poblacions. Les acusacions de manipulació parteixen d’una hipòtesi falsa, que és la creença en el poder omnipotent dels mitjans de comunicació. Des de fa dècades, la recerca científica ha demostrat que els mitjans tenen uns efectes limitats i indirectes sobre els ciutadans, que a més tenen mecanismes de resistència i descodificació dels missatges que reben. Només el cultiu de l’esperit crític els permetrà seguir distingint la veritat de la mentida.

Etiquetes

Més continguts de