Perversa equidistància en els aldarulls negacionistes
BarcelonaDurant els aldarulls derivats de la sentència de l’1-O era habitual, per exemple, veure grupuscles ben organitzats amb una estètica i maneres de fer més pròximes a l’anarquisme que no a l’independentisme. Seria lògic esperar que, quan sorgeix una nova ocasió, l’aprofitin per estimular el caos. Ara bé, vestir-se la toga de l’equidistància per fer veure que la ultradreta no és la principal instigadora d’aquestes concentracions violentes és l’enèsim blanquejament que els ultres reben del sistema mediàtic espanyol. Pablo Lucini, responsable de les joventuts del partit Democracia Nacional, convocava obertament a la protesta de Barcelona, Logronyo, València i Saragossa en un tuit. I Vox exigia que la policia respectés el dret de manifestació perquè els seus angelitos no tenien res a veure amb ʺels mena que aprofiten la situació per fer saquejosʺ. Doble ració de benzina. Però, vaja, que la prova del color polític d’aquests incidents la dona qualsevol dels múltiples vídeos que circulen per la xarxa. No costa gaire enxampar braços alçats, lemes racistes i estètica neonazi. Hi ha un caldo de descontentament jove evident, que cal abordar, però la mà que hi tira la caiena perquè tot s’encengui és ben traçable.
Els editorials de Madrid, esclar, prefereixen no assenyalar aquesta veritat incòmoda. ʺEls extrems polítics han aprofitat les nits de vandalisme [...] hàbils en la captació de joves sense criteri, que tant criden ‘llibertat’ com saquegen botiguesʺ, diu el de l’Abc. I el d’El Mundo: ʺÉs perillós anar atiant des de posicions extremes subjectes radicalitzatsʺ. Aquests diaris confien que la policia podrà determinar la responsabilitat dels aldarulls. No fa falta cap prova més per veure que hi la l’extrema dreta al darrere: quan els convé, no triguen gens a concloure. I recloure.
