Petó apassionat de parella entrada en anys

AHIR, A LA RAMBLA Catalunya tocant a Gran Via, un pèl més avall del departament d’Economia (com si veiés la gentada i els dos cotxes de la Guàrdia Civil, allà, aparcats), vaig ensopegar amb una parella (madura) que s’estava fent un petó com si tot el que hi havia al seu voltant hagués desaparegut. No és que estiguessin fent un Doisneau, però gairebé. Eren les cinc tocades i allò estava a petar de gent. Ella duia la rosa a la mà, i jo diria que ell l’acabava de sorprendre només uns segons abans i que allà mateix estava explotant una història d’amor que havien estat retenint ves a saber per quins imperatius. Això és el que em va semblar. Potser era una parella (madura) que un parell de dècades després del primer petó encara eren capaços de mostrar una passió de pel·lícula al mig del carrer. Fos el que fos, gràcies, Sant Jordi.