18/06/2011

Peus a terra

2 min
Peus a terra

Molt honorable president,

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Avui fa 200 dies que celebrava al balcó de l'Hotel Majestic la seva inapel·lable victòria electoral. Qui li havia de dir aquella nit d'eufòria que un dia es llevaria i hauria d'anar a treballar amb helicòpter?

No era fàcil preveure que els seus primers 200 dies serien tan moguts. Havia guanyat les eleccions de manera rotunda, amb amplis suports mediàtics, amb una oposició trinxada, amb els empresaris al seu costat i amb un gran consens -fins i tot entre els que no l'havien votat- que vostè es mereixia governar Catalunya. Es va crear allò que ara en diuen el relat que si aquest país es mirava al mirall i no s'agradava era per culpa del govern anterior i que, quan manessin els millors, Catalunya recuperaria el rumb.

Com un llop de mar que no tem les tempestes, es va deixar retratar a la portada de La Vanguardia amb el timó mariner del seu pare: "Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra". Després de veure'l arribar amb helicòpter dimecres al Parlament, això de "peus a terra" sembla una ironia. Potser sí que el govern ja no és el Dragon Khan. Però ara el Dragon Khan és el món, que gira a molta velocitat i en direccions insospitades. La sensació d'incertesa i de fragilitat cada dia és més gran. Els ciutadans ens en anem a dormir sense saber què passarà l'endemà i amb la por que vostès, que tenen molta més informació que no pas nosaltres, tampoc no ho sàpiguen.

Sembla com si els esdeveniments ens haguessin superat a tots plegats. Ningú ens va alertar, en el seu moment, que venia una crisi econòmica galopant ni tampoc vostès ens van advertir que aquests 200 dies serien tan durs. Més aviat al contrari, els conceptes que van utilitzar en campanya eren positius: el logo era un somriure, l'eslògan prometia "una Catalunya millor" i tot plegat pensaven fer-ho "amb il·lusió i amb bon to".

El posat greu i seriós va venir un cop ja havien guanyat les eleccions, quan van entrar al pis i es van trobar més esquerdes del compte. El canvi li vam veure a la cara des del primer dia. Aquest plec que té entre les celles cada vegada més accentuat. El somriure més desdibuixat. Les ulleres més profundes.

El repte que té davant seu és monumental. Li ha tocat presidir una Catalunya convulsa, amb indignats al carrer i molta gent inquieta a casa. Gent que no sap com serà el món d'aquí 200 dies més.

He repassat a l'hemeroteca algunes informacions de la campanya electoral. Me n'ha cridat l'atenció una en què vostè es queixava que el tripartit sempre presentés CiU com "un monstre que aplicarà retallades socials dràstiques i que pactarà amb el PP".

stats