CRÍTICATV

Pilar Rahola contra el món

Dijous, l’endemà de la Diada, Pilar Rahola apareixia al programa Todo es mentira, de Cuatro, que presenta Risto Mejide. La col·laboradora més combativa de Catalunya s’enfrontava primer, a través d’una connexió en directe, a Antonio Naranjo, un tertulià habitual d’ Espejo público. El motiu de la discussió era la capacitat de convocatòria de la manifestació independentista a la plaça Espanya. Minuts més tard, i superada la primera volta, a Rahola li esperava un segon round del combat. Aquesta vegada amb un tal Juan Ribas, l’home responsable d’haver posat l’himne d’Espanya a tot drap durant els homenatges florals a Rafael Casanova. Ribas és fundador d’una mena de brigades antillaços i pertany a associacions ultres. No podem qualificar l’escena de debat de nivell, però Rahola va fer gala de les estratègies de la lluita tertuliana després d’hores de vol acumulades en els platós de Mediaset.

Dos dies després, dissabte a la nit, retrobàvem Pilar Rahola al Preguntes freqüents de TV3, aquesta vegada havent-se de discutir en un cara a cara amb Josep Bou, el regidor del PP a l’Ajuntament de Barcelona. L’espectacle estava garantit, en la línia efectista del programa, que no es caracteritza per la seva profunditat informativa ni la qualitat d’anàlisi, sinó més aviat per l’habilitat en crear dosis de política-espectacle que provoquin polseguera a Twitter.

El tête-à-tête Rahola versus Bou prometia ser un xou entretingut en què s’havien de discutir sobre la identitat nacional de Rafael Casanova. No és el debat històric que ens imaginaríem en una tele pública, però tot s’aprofita en benefici de les audiències. Un còctel carregat de purpurina catòdica entre dos personatges de retòrica abrandada. Pilar Rahola el va tombar en qüestió de minuts a còpia de lliçons d’història. Bou va intentar defensar “ el españolazo ” que, segons ell, era Casanova, però va ser incapaç de dir el seu nom correctament. Li deia Rafel Casanovas o Rafael de Casanovas mereixent, de manera reiterada, les correccions de Rahola i la presentadora Cristina Puig.

Josep Bou s’està convertint en el titella útil de la televisió. Durant uns quants anys se’l van prendre molt seriosament a Espejo público, on assegurava parlar en nom de l’empresariat català. Ara Bou s’ha deixat anar potser amb l’esperança que la seva popularitat mediàtica faci guanyar algun adepte al PP de Catalunya.

Pilar Rahola s’ha erigit en una mena de Rambo televisiu de l’independentisme preparada per enfrontar-se amb qui convingui i fer-lo miques davant de les càmeres. Una veterana experta en tècniques de supervivència televisiva i especialista en la guerra de guerrilles del debat polític, disposada a tot pel seu país i per l’espectacle. Una col·laboradora incombustible que, malgrat l’actual desànim de l’independentisme, s’encarrega de mantenir, televisivament, la flama encesa.

Més continguts de